PROJECTE EDUCATIU

Projecte de direcció 2016-2020

  

                            

 

Projecte de direcció

Escola Teresa Altet de Rubí

Dolors Oliver Agüera

                                Cursos 2016-2020

 

 

 

 

 

 

                                                                        “Per crear agiteu abans d’usar:    agiteu les idees, agiteu els mètodes, agiteu els llenguatges”

                                                         Jorge Wagensberg, El País, febrer de 2015

 

 

 

                                                                      

 

 

                                                                      

 

 

 

 

 

            El present projecte de direcció s’ha realitzat d’acord als següents moments i accions programades:

                                                           . Primer esborrany realitzat amb les aportacions pròpies i les de l’equip impulsor, fonamentades en el coneixement i l’anàlisi dels fets i resultats de l’anterior projecte 2012-2016.  Es presenta al claustre, detallat i seqüenciat,  a l’inici del tercer trimestre del curs 2015-2016, després d’haver lliurat còpia provisional abans de vacances.

                                                           . Elaboració d’un qüestionari orientat a fer la consulta entre els membres del claustre i el personal del centre i la comunitat.  Recollida de les aportacions pel seu anàlisi i integració de les aportacions. Abril 2016.

                                                           . Incorporació de les propostes i detalls que aporta el claustre i el personal consultat, si és possible. Difusió del projecte en la seva primera redacció per revisar el contingut des de la perspectiva d’integrar les il·lusions de tothom del claustre i el sentit de les mateixes. Argumentació i justificació  dels aspectes no recollits.  Maig 2016.

                                                           . Difusió del contingut del projecte entre les famílies (representants i delegats/des de nivell) per recollir propostes que sumin al projecte, aportacions i “mirades”. Maig -Juny 2016.

                                                           . Presentació i defensa del projecte definitiu, després de la seva validació tècnica als SSTT i al Departament què, ara sí, és part de les il·lusions i neguits de tota la comunitat. Setembre de 2016

                                                          

 

Projecte estratègic de direcció

 

-          Introducció- Marc institucional

. Missió

. Visió general

. Fonaments

. Valors

. Definició de les línies de treball.

 

-          Contextualització

. Camí recorregut

. Situació actual.

 

-          Coneixement actualitzat del centre en referència als  indicadors

 

-          Anàlisi i proposta d’estratègies de treball

 

-          Proposta d’objectius i indicadors d’avaluació. Situació inicial, situació objectiu i recorregut.

 

-          Proposta d’activitats general i forma d’avaluar-les

 

-          Organització i responsabilitats

 

 

INTRODUCCIÓ

 

 

Missió

 

L’escola Teresa Altet de Rubí, continua definint  la seva missió educativa centrant-se en el desenvolupament personal (emocional, d’autoconcepte i d’autoestima), social (aprenem amb els altres en base a les relacions de qualitat que establim i a una bona comunicació), motriu i intel·lectual.  El centre defensa en el seu projecte educatiu què cada alumne/a ha de poder desenvolupar-se al màxim de les seves capacitats per poder viure i integrar-se positiva i  activament en  la societat d’acord amb un projecte individual i col·lectiu que li sigui òptim. Això ens porta a un enfocament compensatori i d’accelerament d’aprenentatges mitjançant l’oferta d’experiències enriquidores i contextos estructurats.

   Cal seguir insistint, consolidant accions ja implementades i detallant noves accions, en la línea de l’anterior projecte i respectant aquests caràcter compensatori, per fer realitat el treball en els àmbits que la configuren (desenvolupament personal, social, motriu i intel·lectual), amb un projecte propi i adient als temps actuals, ple de contingut compartit per tota la comunitat.

 

 

 

Visió

 

L’escola en el seu projecte educatiu i en la concreció del de direcció, vol treballar en la línia de la planificació estratègica i d’acord amb els principis que regeixen els ACDE (Acords de co-responsabilitat) per l’assoliment de bons nivells competencials en aquests àmbits i en estreta col·laboració amb les famílies. Es per això que fonamentem la nostra actuació en la definició d’un projecte compartit i assumit per tots els agents (claustre, alumnat i famílies) que s’emmarca en un territori i en una xarxa de col·laboracions que el reforcen i potencien.

Ens organitzem com a claustre, per repartir funcions i gestionar actuacions acords amb un projecte definit i compartit, des del treball de comissions i la definició de diferents llocs estructurals específics que ens ajuden a concretar línies, estratègies i accions concretes. De moment s’han creat dos llocs estructurals de Diversitat  (un per infantil i un altre per primària) i un Lingüístic (per primària i amb la funció d’anar progressant en l’ús de l’anglès en àrees no lingüístiques). De cara a la implementació del Projecte actual, pensem en anar definit tres llocs estructurals més: Educació Visual i Plàstica, Metodologies d’enfocament globalitzat i Lectura i biblioteca.

La nostra fita serà ser una escola de referència al territori per la seva qualitat (resultats educatius alts en referència als centres de la mateixa complexitat i en sintonia amb els establerts com a mitjana per Catalunya), pel seu projecte compartit amb el CEE ca n’Oriol  en l’etapa infantil,  que busca la cooperació i el mutu benefici des de l’enfortiment de línies de treball comunes i prioritzades, la satisfacció de la comunitat en general –alumnat, famílies i claustre- per la seva implicació en el projecte i  l’acompanyament i l’orientació a les famílies per la consecució de resultats.

 

Fonaments

 

Partirem d’entendre i compartir que  l’educació és un procés integral que implica i afecta el desenvolupament de tots els àmbits personals i, per això, defensem i potenciem les intervencions educatives basades en unes línies metodològiques i d’avaluació que tinguin com a centre el diàleg constructiu, l’anàlisi de necessitats i capacitats individuals (des de la perspectiva de les intel·ligències múltiples i els diferents estils de fer i aprendre) en contextos diversificats i molt estructurats que ens ajudin a “actuar”  i evidenciar la capacitat de resoldre i ser competents.

Per arribar a fer realitat el nostre desig sabem que hem de potenciar el treball responsable i compartit en xarxes que interactuen (famílies-alumnat-claustre) on tothom s’hi senti part activa.

Aquest és un treball ja iniciat en l’anterior projecte de direcció, que cal estar “actualitzant” de forma continuada en base a la revisió del fet  (pràctica reflexiva), en relació a les noves propostes (Nou currículum i reflexió-actualització sobre els àmbits i dimensions del mateix) i els nous contextos  i mètodes de treball.

Considerarem una prioritat l’avaluació definida i concisa de tots aquests àmbits i dimensions amb els processos que integren, per garantir un desenvolupament organitzat i sistemàtic de recollida de dades que ajudi a prendre consciència del que cal fer per garantir uns processos formatius (a nivell individual de cada alumne i a nivell de gestió d’aula i d’escolarització), reeixits, saludables i exitosos. Integrem en aquesta avaluació el concepte de  lideratge per l’aprenentatge, vàlid per tots els implicats en l’ensenyament i aprenentatge (alumnat i professorat) que ens ajudi a saber en cada moment què fem, què volem fer i com ho podem fer per aconseguir resultats òptims individuals en el marc de les propostes diverses del centre.      

 Des d’aquest enfocament cal definir molt bé les tasques, les responsabilitats, els espais i els temps per realitzar-les, els instruments i els documents i indicadors de processos que ens han d’ajudar en la gestió i l’optimització de recursos humans. Pensem que aquesta visió global és necessària per saber quin és el rol de cadascú, la seva responsabilitat i la seva il·lusió.

 Cal repartir tasques per abastar tot el que es vol fer i per donar paper rellevant a les fortaleses de cadascú. Veiem que aquest esforç per organitzar és clau i que en ell rau la continuat i sistemàtica necessària per poder fer possible la participació de tothom, la vivència positiva del treball i l’obtenció de resultats.

 

 

 

 

 

 

 

Valors

 

 Els valors fonamentals que el centre assumeix com a “trama” per “teixir” el seu treball ( que intentarà imbricar en qualsevol actuació o intervenció educativa per tal de fer-los viure i assumir de forma natural)  són l’autonomia, el respecte i la solidaritat.

Per tal de ser coherents amb el plantejament de valors que explicitem, definirem actuacions i usarem metodologies  (en tots els nivells educatius) que ens ajudin a vetllar pel desenvolupament de la capacitat de gestionar i abordar els processos d’aprenentatge, de saber plantejar i compartir projectes des d’un lideratge individual i compartit, de forma cada cop més autònoma en un marc de cooperació i col·laboració entre iguals.  Atendrem les diferències individuals en un clima de respecte i de valoració de les aportacions de tots/es, fent evident la capacitat de tothom per generar i construir aprenentatge. La cooperació i treball conjunt amb l’alumnat d’infantil del CEE ca n’Oriol amplia aquesta dimensió i concreta la declaració d’intencions. Entenem que això és vàlid per l’alumnat, les famílies i el mateix claustre.

 

Definició de les línies de treball

 

Fonamentades les principals “idees-força” que impulsaran l’organització i gestió del centre, passaríem a organitzar-les entorn als dos objectius que articularan el projecte: 1. Millorar resultats i 2. Assegurar l’equitat i millorar la cohesió social.

Pels propers quatre anys les nostres línies de treball  es fonamentaran en:

-          Compartir els projectes de centre des de la seva definició amb els membres de la comunitat,  amb les diferents comunitats amb les qui tenim relació i els agents implicats, per tal de que tothom s’hi senti part activa i responsable (professorat, PAS, famílies, alumnat, especialistes externs,...).

-          Valorar els projectes implicant-se en el seu detall, coordinació amb els diferents cicles i etapes i entenent que els processos d’avaluació, ajust i reorientació hi formen part. Implementarem un bon pla de consulta (sobre l’organització i el funcionament), de comunicació i informació entre tots els integrants de la comunitat i  vetllarem per anar progressant cap el treball en xarxa amb altres centres (CEE ca n’Oriol per aquest període i centres de secundària als que estem adscrits) i els agents del territori amb els que treballem.

-          Aconseguir consolidar una amplia participació i implicació de tothom  mitjançant la creació de noves dinàmiques de participació (reflexió sistemàtica sobre els rols i formes de gestió al llarg del curs 2015-2016 amb tot l’equip impulsor, continuïtat de la reflexió en relació a les funcions i responsabilitats de cadascú i nova mirada cap l’organització de les famílies i la seva participació al centre) i vetllant per afermar les implementades ( participació de l’alumnat a través de delegats, consell d’infants, autoavaluació, participació en informes i en activitats socials i de centre com les relacionades amb l’emprenedoria, treball per comissions entre el professorat i manteniment de comissions mixtes mestres-famílies, entre d’altres – com ja hem avançat, intentant dotar-les de més paper i autonomia i fixant-les a partir de projectes vinculats a les bases de l’aprenentatge-).

-          Amb la participació responsable i autònoma de tots volem crear i documentar línies de treball que ens facin actuar de forma coherent i eficaç integrant les il·lusions de tothom. Aquesta fita ha de continuar optimitzant recursos per arribar a objectius sense “desgastar”els implicats. Ha de planificar-se i realitzar-se de forma sostenible i saludable. La participació de tothom ha de ser evident en temes econòmics, d’ajustament de les intervencions i adaptacions (Pis), de distribució de les responsabilitats i repartiment de projectes, ... Aquesta participació i implicació es retroalimenta amb una previsió de les accions, l’establiment d’objectius per cada acció o pla i amb un rendiment de comptes transparent que evidencií el resultat de l’esforç de cadascú.

-          Aconseguir uns resultats educatius cada cop millors, mantenint-nos propers al nivell de la mitjana de Catalunya (malgrat el nostre nivell de complexitat) i veient de consolidar la reducció assolida en la franja baixa (reduir el no assoliment de les competències de forma permanent i estable).

-          Definir, analitzar, preveure i tenir expectatives a l’alça, comprovar si s’acompleixen i reajustar-les en base als resultats obtinguts i l’anàlisi quantificat, qualificat, documentat i objectiu, ha de ser una forma quotidiana de treballar en tots els equips de cicle i amb les comissions de famílies, que ens seguirà dotant de conviccions  i seguretat a la vegada que consolida la línia d’intervenció entre tots/es els/les docents.

-          Enfortir el sentiment d’identitat i d’identificació amb el context proper i cultural (territori, llengua i cultura però també possibilitats de participació en mitjans, xarxes i contextos digitals) dels diferents agents.

-          En el cas particular de l’alumnat, potenciarem la col·laboració i les relacions positives entre ells que ens serviran per per evidenciar que el fet d’ensenyar i aprendre es fa amb els altres i dels altres. Aquí trobem el lligam amb l’equitat, ja que pretenem desenvolupar les habilitats per fer front als problemes i les habilitats òptimes per comunicar-nos i usar els llenguatges amb diferents finalitats i usos. En aquest punt centrarem el nostre treball compartit amb el CEE ca n’Oriol, en el pilotatge de la nova Llei d’EE, i l’autoformació  i formació compartida entre els dos equips dels centres en dos aspectes fonamentals per aquest període: competència comunicativa i ús de suports augmentatius i alternatius de comunicació (PECs) i ús de pissarres digitals com a fórmula de generar diàleg que parteixi de la realitat virtual.

 

Per poder fer realitat la concreció i desenvolupament d’aquestes quatre línies de treball pensem en estructurar les nostres accions en torn a l’organització d’ espais i temps  (RRHH i materials) de forma eficaç. Cal tenir molt ben prioritzades les tasques de cada persona, comissió i cicle, documentar-les i gestionar-les amb l’autonomia necessària per tal de que no siguin una càrrega sinò un mitjà per aconseguir el propòsit que les impulsa. Això ho farem des del detall dels Plans Anuals (fulls de ruta de les accions per cada curs) i actualitzant el NOFC (deixant constància organitzativa del validat).

Consolidar els canals de participació i comunicació entre agents serà una altre premissa en el funcionament. Definir temps en els horaris de tothom que hi sigui responsable per atendre les funcions de comunicació, informació i representació per construir projectes i compartir-los. També treballar sobre com tractar la informació per fer-la matèria d’estudi, reflexió i anàlisi sobre la pràctica i millora, a partir de la documentació que es genera en cada àmbit.

Documentar i donar publicitat als processos en els àmbits que els siguin propis (d’aprenentatge amb els/les alumnes i les famílies per donar informació detallada i precisa d’avenços i problemàtiques o objectius a assolir, de gestió, de propostes, de gestió, d’il·lusions i projectes, a nivell econòmic i de recursos,...).

Crear oportunitats de representar al centre des d’accions internes (consolidació i enfortiment del consell d’infants, manteniment de la comissió de famílies, publicacions digitals d’interès per la comunitat realitzades a l’aula multimèdia) com externes d’intercanvi, creixement i presència (participació en jocs esportius, amb articles en publicacions del nostre àmbit o específiques, concursos, intercanvis, mitjans de comunicació i difusió, amb la colla gegantera o altres que puguin identificar-nos) i donar-nos així a conèixer per la participació en el contex.

 

CONTEXTUALITZACIÓ

 

Camí recorregut

 

            L’Escola Teresa Altet complirà aviat 35 anys  i continua mantenint les característiques de l’ inici: situar-se en un barri d’ acollida a diferents processos migratoris i integrar cultures i procedències diverses. També cal evidenciar que té una alta matrícula viva que al llarg del curs necessita d’accions d’acollida específiques. A aquest tret cal sumar-hi que enguany el claustre de mestres, amb el concurs de trasllats del curs passat, ha acollit 7 mestres nous (20% de l’equip o una cinquena part)  i què, pel curs vinent, acollirem 4 unitats d’EE a l’etapa infantil. L’ acollida  ha estat una prioritat integrada en l’anterior projecte, malgrat no hi era contemplada i, en aquest passarà a ser una tasca planificada.

            Ens agrada identificar-nos amb un centre acollidor de les persones i també de les idees. Es per això que plantegem el disseny del nostre camí i del nostre recorregut en base a les idees que el claustre manifesta fent ús de l’organització i representació dels cicles i les persones en l’equip impulsor i en les comissions. Al llarg del curs 2015-2016 es realitza un treball sistemàtic d’anàlisi del funcionament de cicles i equip impulsor, amb suport extern (assistència a un curs al CRP sobre lideratge ressonant i distribuït). En aquest sentit (participació i visió dels cicles) s’ha vist de forma molt clara que s’aposta per un projecte de continuïtat, que valora els resultats aconseguits i n’està orgullós. Vol, per  tant, consolidar el fet i no deixar-ho perdre, millorant-lo si es pot i podent-lo llegar a les noves incorporacions. Com el projecte està viu integra alguns nous reptes que neixen de les fortaleses d’algunes persones en consonància a les línies iniciades per donar resposta a mancances detectades en la base de l’escolarització per l’absència d’experiències riques i estimuladores de l’aprenentatge.

Continuarem també amb la  planificació estratègica per poder evidenciar el treball a fer i el resultat assolit, rendint comptes a la comunitat i al Departament, des del marc de l’ACDE.

Les estratègies que definirem com a línies de treball  en els propers quatre anys i els continguts que les configuren, serien:

 

1.    Millora dels resultats educatius:

 

        1.1 Revisió i concreció d’aspectes metodològics i d’avaluació.

        Cal continuar tenint present el recórrer a espais de reflexió compartida (cicle- claustre- docència conjunta en l’aula i intercanvi programat) en els que la formació i regulació es faci entre companys/es, i s’orienti a la recerca de noves situacions d’aprenentatge vivencials, experimentals i que generin possibilitats de relacionar aprenentatges i coneixements antics amb els nous, resoldre situacions rellevants a nivell social (per la vida i de qualitat), resoldre de forma complexa i amb dificultats creixents, des dels interessos de l’alumnat i  aprenent a ser crítics.

        En aquest apartat inclourem pels propers cursos, la digitalització de les aules, completant el procés d’acabar amb l’aula d’informàtica com a recurs aïllat,  i dotant les aules dels mitjans per garantir l’ús de suport digital en qualsevol àrea en tots els/les alumnes (garantir que cada alumne treballarà al menys 1 sessió al dia en alguna matèria amb ordinador i que treballarà al llarg de la setmana diferents àrees de forma digital). Volem anar progressant cap un ús de les Tic que garanteixi la gestió del coneixement amb aquesta eina.

        També s’inclourà la reflexió sobre l’escriptura (una vegada completada l’expressió oral i organitzat el treball de lectura tot fent servir el planificat i validat en aquest àmbit)  en tots els nivells de centre i amb referència concreta a l’ús de l’escriptura digital com a recurs. Es tractarà de poder establir protocols ben estructurats que ens ajudin a saber què fer i com (des de totes les àrees i activitats) per ser un escriptor/a competent.  Això ens portarà a  conèixer els aspectes d’exigència necessaris per cada nivell,  que ens hauran de guiar en una avaluació formativa en la que el progrés de l’alumnat és el centre i motor. Detallarem la forma d’intervenir i acompanyar el desenvolupament dels processos, tenint en la correcció i el coneixement de les etapes d’evolució i formes de fer en infantil i cicle inicial la clau per garantir l’aprenentatge ben fonamentat de la lectura i l’escriptura en les fases d’assoliment.

        Com a forma d’acabar de dimensionar el tema de l’expressió corporal es treballarà sobre l’eix tot introduint l’organització  i els continguts de la nova aula multimèdia que acabarà de donar forma a la línia establerta pel centre en el cicle mitjà i superior.  Continuem treballant, en general, totes les funcions productives i receptives dels diferents llenguatges.

        En aquest apartat incloem, també i com a continuïtat, el treball específic i integrat en el debat sobre les eines i instruments d’avaluació, els criteris i la seva concreció en indicadors avaluables i documentats per les dues etapes. Pensem en fer una reducció dels informes escrits (dos, com a infantil per tal de poder compartir evolució d’habilitats i desenvolupament de les diferents competències) en benefici d’un tracte més directe i continuat amb les famílies (entrevistes amb els seus acords i el seguiment, proper i individualitzat,  que cal fer).

         

        1.2 Optimització dels recursos humans i materials (busquem nivells d’eficiència organitzativa, sostenibles, en tots els àmbits,  que permetin una gestió eficaç per tenir planificat i previst “qui farà què”, en quins temps, en quins espais i amb quins recursos,...).

        Insistirem en el treball fet pel claustre (organitzat en cicles i comissions que funcionen i tenen objectius i accions compartides) i, també, en la  rigorositat del treball de les comissions (ampliat enguany a comissions mixtes per tal de dinamitzar la participació de les famílies en els processos de base de l’aprenentatge) que es defineixen a inici de curs i que desenvolupen un treball, consensuat, documentat, publicitat i avaluat al llarg del curs. Volem partir d’una planificació acurada per poder tenir identificats i disponibles per la revisió, tots els elements de cada seqüència d’intervenció en relació amb allò que ens proposem, inclosa la cooperació de les famílies.   

            Volem vincular a tothom del centre al compromís de sumar-se a la planificació feta per l’obtenció de resultats des de la gestió autònoma i revisada dels cicles i les comissions,  i això es pot fer si existeix documentació per compartir i una planificació detallada d’accions. La revisió del lideratge i la gestió del paper de cadascú, per aconseguir-lo i la fixació de debats i acords en el procés d’arribar-hi,  serà una prioritat. En aquest sentit intentarem organitzar les reunions a famílies en el canvi de cicle, abans de que el curs escolar s’enceti.

         

         

        1.3 Ampliar els espais i les situacions d’aprenentatge.

        Aquesta estratègia té a veure amb la diversitat i la complexitat  del nostre alumnat i del teixit social. També amb el treballar des de la base emocional i amb contextualitzar els aprenentatges per poder donar millor resposta educativa des de la perspectiva de les intel·ligències múltiples.

        Aprofundir en diversificar i aplicar la teoria de les intel·ligències múltiples, oferir activitats i punts de vista diferents  i reals a partir dels quals construir significats i aprenentatges funcionals pels/les nostres alumnes, és una prioritat de continuïtat (hort, experiències, plàstica, expressió oral, racons i contextos de lectura,..).

        Com a projecte innovador per aquests quatre cursos organitzarem, pilotarem i ajustarem el  treball a fer en el nou context de l’aula multimèdia que vol treballar en la producció de productes radiofònics, audiovisuals (anuncis, entrevistes, magazines, noticiaris,...en suport audiovisual) i cinematogràfics (curts, documentals i films). Aquesta iniciativa suma al treball oral, escrit, digital i d’expressió ja realitzat i que ha de poder-se consolidar per afavorir la dinamització de l’expressió, ajudant també a concloure l’eix d’expressió corporal. Veiem que aquest treball transversal vinculat a contextos diferents, vivencials i molt estructurats, que afavoreix l’expressió oral, ha de ser el punt d’arrencada de l’expressió escrita. En les etapes inicials, el context del joc simbòlic, la intervenció en aquest en petit grup i l’ús per la intervenció directa i naturalista en la reeducació del llenguatge, seran  una prioritat. Pensem en poder enriquir les intervencions organitzant grups específics amb l’alumnat del CEE ca n’Oriol i la logopeda.

        Volem, també, anar progressant en la introducció d’activitats i oportunitats per realitzar aprenentatges en llengua anglesa. Es farà una distribució i planificació inicial amb una mirada transversal.

        En paral·lel introduirem la metodologia ABP com a forma d’anar un pas més endavant en la comprensió de situacions i l’expressió de les mateixes, tot progressant en l’àmbit matemàtic. Partirem d’una formació inicial i d’una reflexió del claustre per anar avançant en la línia de generalitzar el seu ús.

        Continuarem treballant en l’estructuració dels aprenentatges i contextos de l’etapa infantil en racons de  treball diversificats i rutines i s’analitzaran els projectes de centre i s’estudiarà com abordar de forma coherent els projectes que es realitzen en cada cicle en un intent de trobar unes claus compartides per poder elaborar projectes amb recorregut que generin autèntics aprenentatges competencials. Per la revisió d’aquest punt també pensem en realitzar una formació que ens ajudi a situar-nos i a traçar una camí per avançar.

        Tenir en compte que hi ha altres espais que també són formatius i educatius i  que tenen a veure amb els recursos del centre, malgrat s’associïn al lleure, les necessitats bàsiques de les famílies o el joc, pot ser una altra prioritat. És un punt fort del nostre centre l’espai de joc, el de menjador o els que s’utilitzen en les activitats extraescolars i cal anar treballant per  conservar-los i actualitzar-los, repensant activitats, espais, control i estímuls,...i poder així sumar en un projecte comú. Les comissions mitxes poden ser una bona resposta a poder progressar en aquest sentit.

 

1.4 Treball sobre les àrees d’expressió.  Aquesta estratègia és transversal i és en la que centrem la clau que ajudi a compensar les mancances del context. Insistirem i focalitzarem en la llengua escrita (processos d’escriptura i lectura) en relació directa amb la llengua oral per tal de no oblidar que calen unes altes expectatives en aquest àmbit i una coherència d’accions molt sòlida per garantir mantenir-nos en els nivells que hem assolit (revisió de les connexions intercicles). Ampliem el treball d’aquesta estratègia amb el detall dels continguts de l’àrea multimèdia, l’ampliació de les activitats realitzades en llengua anglesa, i l’organització del teatre i l’expressió corporal i la música. Caldrà no oblidar i mantenir el treball fet   sobre l’expressió/comprensió tant en les àrees i contextos ja treballats (ciències i experiències, desenvolupament de l’expressió lligat a la plàstica, la conversa sobre la lectura, etc) com en les noves propostes que hem destacat. En l’estructuració de l’espai multimèdia caldrà ajustar continguts, activitats i dissenyar tot el context de treball i l’avaluació pels diferents nivells. En el cas del treball en llengua anglesa, caldrà aprofitar el disseny fet per treballar des de “corners” que evidencien el treball oral, escrit, de comprensió i de producció, per poder compartir amb el professorat un treball metodològicament coherent de la llengua anglesa i plurilingüe. “Exportar” l’ús de la llengua anglesa i les metodologies que comparteix, amb les altres llengües, ha de ser un objectiu comú que ens ha de dur a anar normalitzant en els contextos de l’escola l’ús de l’anglès. Per començar continuarem treballant en la línea “arts and crafts”.

 

 

 

2. Millorar i assegurar l’equitat i la cohesió social:

 

        2.1 Vetllar i acompanyar accions (ja organitzades, pilotades i útils) per la participació de les famílies en els processos educatius dels seus/ves fills/es i en la dimensió de projectes de centre. Es tracta de continuar treballant  en el desenvolupament individual de cada nen i en la integració de cada família (a través de les tutories guiades, compartides i documentades i en base als acords que es vagin adoptant en les reunions, informes compartits o a través dels PI).  Seguirem vetllant i acompanyant la participació familiar responsable en temes d’assistència, puntualitat, participació i aportacions materials.

        En aquest sentit es treballarà per seguir fent entrevistes amb una estructura compartida que garanteixi el tractament dels temes prioritzats, la pressa de decisions, la concreció d’acords conjunts i la seva revisió. Com hem apuntat, aquesta tasca substituirà el lliurament de l’informe del segon trimestre que es substituirà per entrevistes individualitzades amb les famílies per revisar els acords i les accions deforma directa i individualitzada.

        L’oferiment de classes de català per pares i mares pot ajudar a establir un pont en el coneixement del que treballen els nens i nenes.

         

        2.2 Compartir amb una comissió mixta (famílies-escola) tots els aspectes que tinguin a veure amb les accions i processos propis de l’educació (metodologia, objectius relacionats amb el desenvolupament personal i social, organització del funcionament i respecte cap el mateix, servei a la comunitat a partir de la participació, comprensió i vinculació a les diferents formes de plantejar situacions educatives riques,...). Cal parar atenció a programar reunions regulars per tal de que les informacions generades en Consell Escolar, en el claustre, en el si del mateix grup de delegades i delegats de nivells i en les noves comissions mixtes de treball, circulin i s’escampin per ser tractades i resoltes de forma coordinada en cada àmbit amb coneixement de les coincidències i divergències de la resta i amb el temps necessari per negociar i arribar al consens.

 

        2.3 Difondre els projectes de centre i el treball quotidià per assolir-los, així com les activitats que el concreten per tal de donar a coneixer i donar valor a tots els esforços que sumen. Pensem en la participació continuada en activitats del nostre entorn i en difondre la nostra feina (mitjançant publicacions impreses especilitzades i també a les de difusió de notícies d’interès local, a la ràdio i a la televisió també locals, amb exposicions i participació en mostres tal i com ja hem vingut fent puntualment en els darrers anys però de forma més decidida   i sistemàtica enguany). El tenir actualitzada la documentació de centre (normativa de funcionament, projectes,...) en formats resumits però complerts, per poder usar-los amb els diferents agents per “enriquir-los”, compartir-los i referenciar actuacions, serà de suma utilitat.

 

ü  Una altra manera de donar a conèixer de forma més propera i col·loquial allò que ja fem i orientada a informar i generar interès entre les famílies, és integrar la informació regular i puntual d’allò que es fa a cada nivell educatiu en el transcurs del curs escolar en la pàgina web. Per poder ajustar més la publicació als interessos de les famílies, s’han creat blogs per cada cicle que garanteixen una informació puntual i directa sobre el que es fa en cada nivell. Generarem nous interessos i orientarem reflexions de l’alumnat i de les famílies. Aquesta és una bona eina i un “aparador” de l’estil de treballar i entendre l’activitat educativa.

         Voldriem desenvolupar, en la mateixa, ajudes, suports i elements que facilitin el desenvolupament d’una major autonomia en l’alumnat a l’hora d’aprendre.

 

ü  Per últim veiem que podem compartir “trobades” culturals des de plans d’igualtat i no verticals, on la gestió de l’activitat vagi a càrrec de les famílies o dels/les mateixos alumnes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONEIXEMENT ACTUALITZAT DEL CENTRE

OBJECTIUS I INDICADORS DE PROGRÉS

AVALUACIÓ I COMUNICACIÓ

 

Amb el treball de les estratègies anteriors (definides amb particularitats diferents) hem arribat a la situació en la que avui ens trobem i que representa un avenç (indubtablement) en relació amb la d’arrencada que va quedar fixada en les avaluacions ressenyades.

Avui ens trobem amb:

1.    Resultats educatius. Usarem com a indicadors de progrés els resultats de les proves d’avaluació diagnòstica i de Competències Bàsiques del Departament. Contrastarem amb la mitjana aconseguida en el període anterior (de la que encara no disposem les dades)

a.    Avaluació diagnòstica: Els nivells 2012-2016 només podem  referir-los als dos cursos darrers ja que abans es realitzaven a cinquè.

En aquests moments en situem en Llengua Catalana i Castellana entorn a un 64% de superació en ambdues (tenint en compte que hem inclòs alumnat amb adaptacions en la realització de les proves ja que vetllem per normalitzar l’activitat de tot l’alumnat a l’aula i activitat ordinària), i en Matemàtiques en un 83%. Cal enfortir els resultats de Llengua Catalana per normalitzar-los (arribar a un  70-75% d’assoliment) quan abans millor (procés més lent per la compensació de dificultats en l’aprenentatge i l’ús de la llengua Catalana). Caldrà situar en torn al 78-80% la consolidació dels resultats en Llengua Castellana i en Matemàtiques. La millora desitjada seria d’un 2-3 % per curs (objectiu per cada pla anual) en Llengua Catalana, 1-2% en Llengua Castellana i mantenir al 80% les Matemàtiques.

b.    Avaluació de les competències bàsiques: Els nivells al 2015-2016, agafant les mitjanes pel període,  estan normalitzats d’acord amb les dades mitjanes per Catalunya. D’entrada cal consolidar el nivell assolit (objectiu) en Català (75-80%), Castellà (75-80%) , Anglès (78-80%) i Matemàtiques (76-80%). Ens plantegem com objectiu el reduir el percentatge d’alumnes amb nivells baixos tot ampliant la proporció en el mitjà i l’alt (excel·lència com a finalitat).

-          En Castellà i Català tenim uns resultats en el nivell baix del reduïts en l’exercici anterior en benefici del nivell mitjà i alt al 20%. Volem consolidar-ho. En expressió escrita el nostre nivell baix es situava en torn al 62% (com a mitjana) i es va reduir de forma dràstica en l’exercici passat. Volem fixar en un 30% el nivell baix. (el nivell a assolir en l’exercici anterior es fixava en un 50%) i baixar, per tant 20 punts que s’incrementaran en els altres nivells a raó de 4-5 punts per curs)

-          En Anglès partíem d’uns resultats en el nivell baix del 68% en comprensió oral (com a mitjana) i l’objectiu va ser situar-se en el 58%. El nostre objectiu pel 2020 seria ara situar la franja de nivell baix en un 30% tant  per la comprensió oral com per la lectora. Aquest haurà de ser un gran esforç ja que volem reduir un promig de 5% cada curs.

-          En Matemàtiques partíem d’un nivell baix del 38% i el volíem situar en el 30%. Assolit l’objectiu per aquest període, ens plantegem pel 2020 situar la franja baixa en un 25%.

c.    Grau de satisfacció de les famílies: Els nivells es situen al 75 % (resultat que és prou bo) i caldria consolidar-lo i fer-lo arribar al 80% malgrat els condicionants socials i els canvis.

d.    Grau de satisfacció dels/les alumnes. El nivell és alt (es situa en un 80%) i pensem treballar-lo aprofundint en el lideratge,  de la mateixa forma que ho farem amb les famílies: generant consciència i responsabilitat. L’objectiu de millora és el mantenir-se.

e.    Grau de satisfacció del professorat. Ens situem en un 75% i voldríem mantenir-ho malgrat els canvis soferts amb el concurs de trasllats del curs 2015-16 que han tingut un ressò en la dinàmica per l’adaptació al context. És interessant incloure nous indicadors relacionats amb la implicació i la mobilitat per acabar de fer un anàlisi ajustat.

f.     Taxa d’alumnes que assoleixen els objectius en les àrees (Català, Castellà i Matemàtiques). Ens situaríem (com a mitjana) sobre el 90% en la majoria de cicles i àrees, tenint molt en compte que això és així gràcies a l’esforç per dotar totes les capacitats d’ajustaments i plans individualitzats si s’escau. L’objectiu seria mantenir-se. Continuarem usant el contrast de les qualificacions atorgades pels/les mestres en les actes, informes a les famílies i actes de final de cicle així com amb l’harmonia necessària  amb les proves externes (CCBB i Av Diagnòstica).

2.    Millorar la cohesió social. Es tractarà, a nivell general, de seguir controlant l’absentisme i mantenir-lo en les taxes actuals - en torn al 0% al llarg del curs- i treballar sobre les valoracions de l’alumnat en les avaluacions per aconseguir tenir expectatives ajustades i realistes en quant als mitjans per aconseguir els millors resultats.

Això s’aconseguirà millorant la participació en reunions, tutories, comissions, participació en informes i en el seguiment dels Pis,...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PROGRAMACIÓ GENERAL PER DESENVOLUPAR EN PLANS ANUALS I MEMÒRIES.

 

 

            Al llarg dels quatre cursos acadèmics que es regiran per les finalitats i objectius definits fins ara, es farà un plantejament anual de  treball (plans anuals) que desplegaran les accions concretes i els indicadors d’avaluació de cada objectiu, estratègia i acció/actuació. Aquests plans anuals planifiquen, dissenyen la trajectòria a recórrer, donen publicitat al que es planteja fer a nivell de centre i doten de documentació  actualitzada tota acció pel coneixement de tothom. Fan possible  la implicació de tothom en els projectes i objectius de centre,  i l’ avaluació de resultats així com poder reajustar allò que calgui amb una informació precisa sobre les incidències que s’hagin pogut produir.

 

            Els nostres plans anuals neixen de l’avaluació de cada propòsit en comissió i en un segon moment, en sessió de claustre.

Cada comissió planteja el treball que ha fet a la resta i fa pública i compartida la seva avaluació segons els indicadors que s’havien dissenyat.

Es vol veure en aquests moment si s’ha fet tot el que s’havia plantejat (aplicació), amb quina qualitat (determinar reajustaments si calen i ajustaments a les finalitats i a la satisfacció) i amb quin nivell d’implementació i d’impacte (capacitat per ser integrats en la dinàmica del centre i en la forma de gestió si s’escau i ressò en els resultats).

El resultat d’aquesta primera avaluació es “creua” amb els resultats obtinguts en els indicadors que hem seleccionat per cada objectiu.

Amb tota la informació es fa una primera aproximació a la continuïtat del treball pel curs vinent que s’adjuntarà (un cop redactada i revisada per tot el claustre) a la Memòria.

Tindrem dos documents a la Memòria: Síntesi de l’Avaluació dels plans anuals i un altre amb les línies del proper curs Avanç dels plans anuals del proper curs.

 

            Quan comença el curs (setembre) es recorden les línies de treball i s’elaboren els “esquelets” dels plans anuals amb les seves actuacions i indicadors, per tal de que estiguin a punt pel treball de les comissions a inicis/mitjans d’octubre.

Cada comissió sap quina feina cal que detalli i vagi realitzant al llarg del curs des de l’inici del curs.

 

            A mitjans de curs es fan dos claustres “reguladors” en els quals cada comissió explica la feina que ha fet, les incidències, problemes o resultats que està obtenint i es veu d’apropar divergències i desajustos que s’hagin pogut produir.

 

            Al final de curs queden completats tots els plans anuals i documentada tota la feina per poder justificar les accions i s’introdueixen els indicadors de resultats per poder tenir una informació acurada de l’abast de les accions i del nivell assolit. Es fan diferents rendiments de comptes: al claustre, al Consell Escolar i al Departament.

Propostes per incloure al Projecte de Direcció 2016-2020

 Informem que estem treballant en el Proper projecte de Direcció. Penjarem el projecte definitiu quan hagi estat presentat al Departament i hagi sigut consensuat amb la comunitat educativa en la seva totalitat (setembre-octubre 2016).

Aquest nou projecte ha de ser (ja que així ho valora el claustre i les famílies) un projecte de continuitat, ja que hem arribat a assolir uns molt bons resultats (centre de màxima complexitat)  i els equips de professionals volen seguir aprofundint en la línea del treballat fins ara. Això no vol dir estancar-se...ni molt menys!!!.

En el nostre nou horitzó 2020 tenim un munt d'il·lusions que es van detallant i van agafant cos i forma:

1. Volem treballar per afegir el nostre granet de sorra en la nova LLei d'EE i, per això, pensem iniciar aquest proper curs, una cooperació molt interessant amb quatre grups del CEE can n'Oriol. 

El punt d'arrencada en aquesta cooperació es situa en la davallada de natalitat que farà que en els propers cursos es vagin reduint les línies de determinades escoles, sobretot aquelles que estan en zones poc poblades en les que, a més, hi han altres escoles. D'altra banda l'escola de Ca n'Oriol, ha crescut molt i no té espais on acollir als alumnes del municipi que ho precisen i, com encara no s'ha completat la seva segona fase, de moment i de forma provisional, els cedim uns espais i comencem a treballar plegats en benefici de totes dues escoles. La veritat és que ens fa molta il·lusió poder treballar juntes (ja ho hem fet en aspectes puntuals moltes altres vegades) i volem deixar d'aquesta experiència, un pòsit deconclussionsque ajudin a altres escolesa compartir recursos i projectes en la línia delque emprenem.

Ja us anirem explicant!

2. Volem participar en un canvi o transformació que ens ajudi a poder ser, de veritat, una autèntica escola del segle XXI. Pensem que moltesde les característiques ja les tenim, i també la voluntat d'encetar camins...però ens aniria tan bé poder tenir una mirada externa i un acompanyament que ens ajudi a caminar amb seguretat de la millor manera!!! Per això també hem demanat participar en un programa amb entitats i escoles de renom mundial, que ens puguin "il·luminar" per anar cap endavant de la millor forma. És dificil...però segur que en treurem molt beneficis, sobretot aprofundint en el que ja estem decidits a continuar: el treball en xarxa!. Tal i com fins ara anem fent i millorant, farem especial atenció a l'acollida de les persones, als projectes i les experiències que ens aporten, teixirem complicitats i projectes amb les il·lusions de tots, i amb uns objectius clars i ben definits, rendirem comptes a la comunitat de l'assolit i el treballat.

3. Volem deixar constància de com veiem l'escola en el futur i de què ens fa il·lusió treballar. Això ho estem fent des de l'anàlisi i el comentari del nou projecte de direcció que ja es va presentar, a grans trets, en les dates anteriors a les vacances de la Setmana Santa. Tot el claustre ha dit la seva i ha fet aportacions i reflexions més o menys profundes i fonamentades...però totes vàlides!. Ara estem en la fase de presentar-ho a les famílies delegades de la comissió mixta i al Consell Escolar quan es rendeixin comptes del darrer any del projecte actual (ACDE que finalitzem i ACDE que tenim al voluntat de continuar signant). De moment els resultats "canten"...Tot aconseguit!...i a mirar cap endavant amb més projectes per consolidar, que segueixin servint per crear expectatives a l'alça i a treballar la complexitat del nostre món i del teixit social amb el que treballem, amb un seguit de possibilitats d'ajustaments universals...veiem-ho:

- Treballar sobre l'escriptura des de la "plataforma" de la dinamització del diferents llenguatges treballats (oral, plàstic i corporal) en un intent d'avançar  i integrar aspectes transversals per acclerar aprenentatges bàsics que ajudin a poder ser cada dia més competents.

- Treballar per la normalització del coneixement i ús digital en les sessions de treball ordinàries amb un projecte progressiu de dotació de maquinari, treball diversificat a l'aula, programació multinivell i avaluació de les habilitats, ambits i processos lligats al ser competents en un mon de les tecnologies de la informació.

- Treballar sobre l'ampliació dels contextos de treball i les finalitats de l'aprenentatge: disseny i programació d'activitats en la nova aula multimèdia que "catalitzarà" tot el fet fins ara i prposarà noves fites tot treballant des d'un servei informatiu i d'entreteniment: tv, cinema, ràdio en totes les seves produccions, passaran a ser context estructurat d'aprenentatge i una nova oportunitat per aprendre des de la perspectiva d les intel·ligències múltiples.

- Treball per aconseguir un autèntic lideratge distribuit, ressonant, compromés i ferm. Estem aprofundint el l'organització de les persones i en les competències i habilitats que han de usar i tenir per poder aconseguir un treball eticament responsable i transformador del sentit de l'educació en el nostre context, des de l'exercici dels diferents rols en un marc de relacions positives. 

-També volem "explorar" i generalitzar l'ús d'algunes metodologies afavoridores del desenvolupament de les diferents competències per seguir avançant en la millora de les mateixes, l'obtenció de resultats vàlids pel segle XXi i per ser coherents en un sistema que ens vol dur a seguir treballant en la línia d'una avaluació competencial. Treballarem sobre projectes amb recorregut i "calat", ABP  i el sentit del treball en racons diversificats d'activitat en l'etapa infantil.

- No descuidarem el treball realitzat en llengua anglesa en diferents contextos i finalitats.

Projecte de Direcció 2012-2016

 Projecte de direcció

Escola Teresa Altet de Rubí

Dolors Oliver Agüera

Cursos 2012-2016

Escola Teresa Altet Rubí

 

“Educar és treure de dins, no omplir des de fora. Hem de construir confiança, no cases. L’essència de l’educació és aconseguir que la gent confiï en ella mateixa”.

Mario Alonso Puig

Neurocientífic Octubre de 2011

 

“Com vols que et vegi si no em parles?

Sòcrates

Filòsof

Atenes, 470 aC.

Escola Teresa Altet Rubí

 

El present projecte de direcció s’ha realitzat d’acord als següents moments:

. Primer esborrany realitzat amb les aportacions pròpies i fonamentades en el coneixement i desenvolupament de la meva tasca de caps d’estudis. Novembre 2011.

. Elaboració d’un qüestionari orientat a fer la consulta entre els membres del claustre, el personal PAS, el de menjador, etc. I recollida del mateix pel seu anàlisi. Validació de línies “viscudes” en el projecte anterior i definició de noves. Desembre 2011.

. Incorporació de les propostes del claustre per detallar les línies d’acció proposades. Difusió del projecte en la seva primera redacció per revisar el contingut des de la perspectiva d’integrar les il·lusions de tothom i el sentit de les mateixes. Gener 2012.

. Difusió del contingut del projecte entre les famílies (representants i delegats/des de nivell) per recollir propostes, aportacions i “mirades”. Febrer 2012.

. Publicitació general del document una vegada validat el projecte per tots els estaments i agents. Maig 2012

Escola Teresa Altet Rubí

 

Projecte estratègic de direcció

- Introducció- Marc institucional

. Missió

. Visió general

. Fonaments

. Valors

. Definició de les línies de treball.

- Contextualització

.Camí recorregut

.Situació actual.

- Coneixement actualitzat del centre (2011) en referència indicadors

- Anàlisi i proposta d’estratègies de treball

- Proposta d’objectius i indicadors d’avaluació. Situació inicial, situació objectiu i recorregut.

- Proposta d’activitats general i forma d’avaluar-les

- Organització i responsabilitats

 

 

Escola Teresa Altet Rubí

 

INTRODUCCIÓ

Missió

L’escola Teresa Altet de Rubí, defineix la seva missió educativa centrant-se en el desenvolupament personal (emocional, d’autoconcepte i d’autoestima), social (aprenem amb els altres en base a les relacions de qualitat que establim), motriu i intel·lectual. El centre defensa en el seu projecte educatiu què cada alumne/a ha de poder desenvolupar-se al màxim per poder viure i integrar-se positiva i activament en la societat d’acord amb un projecte individual i col·lectiu que li sigui òptim.

Insisteixo en aquesta mateixa missió (idèntica a la que tenia l’anterior projecte de direcció), per que la comparteixo plenament i per la convicció de que cal seguir insistint i detallant accions per fer realitat quotidiana el treball dels eixos que la configuren (desenvolupament personal, social, motriu i intel·lectual, amb un projecte propi i innovador, ple de contingut compartit per tota la comunitat.

Visió

L’escola en el seu projecte educatiu i en la concreció del de direcció, vol treballar en la línia de la planificació estratègica i d’acord amb els principis que regeixen els ACDE (Acords de co-responsabilitat) per l’assoliment de bons nivells competencials en aquests àmbits (personal, social, motriu i cognitiu) en estreta col·laboració amb les famílies. Es per això que fonamentem la nostra actuació en la definició d’un projecte compartit i assumit per tots els agents (claustre, alumnat i famílies) que s’emmarca en un territori i en una xarxa de col·laboracions que el reforcen.

El treball i definició del mateix i la tasca d’objectivació i definició d’indicadors, haurà d’estar inicialment projectada per garantir l’inclusió en el marc institucional adequat, però pensem que ha d’acabar de definir-se en col·laboració amb els agents que han de realitzar accions concretes (claustre i famílies) per dur-lo a bon port i obtenir uns resultats satisfactoris. I així plantegem la seva concreció: integrant les aportacions que tots i totes en facin arribar després de fer-ne demanda com a part de gènesi del projecte i dels seus objectius.

La nostra fita serà ser una escola de referència al territori per la seva qualitat (resultats educatius alts – ampliar el volum d’alunat amb bon nivell - i satisfacció de la comunitat en general –alumnat, famílies i claustre- per la seva implicació en el projecte).

Fonaments

Partirem d’entendre i compartir que l’educació és un procés integral que implica i afecta els desenvolupaments de tots els aspectes de la personalitat i per això defensem i potenciem les intervencions educatives basades en una línia metodològica i d’avaluació que tingui com a centre el diàleg constructiu, l’anàlisi de necessitats i el treball responsable i compartit (famílies-claustre) on tothom s’hi senti part activa i, per tant, part del projecte i fonamental pel mateix. Aquest és un treball iniciat que cal estar “actualitzant” de forma continuada en base a l’avaluació

definida i concisa de tots aquells aspectes que ens proposem desenvolupar i que formen part del projecte educatiu i de direcció.

Entenem aquest treball de forma recurrent (cal no oblidar ningú ni cap acció) i el visualitzem molt organitzat en base a la definició d’objectius i accions i a la seva avaluació. Cal definir molt bé les tasques, les responsabilitats, els espais i els temps per realitzar-les, els instruments i documents i els indicadors de processos que ens han d’ajudar en la gestió i l’optimització de recursos. Veiem que aquest esforç per organitzar és clau i que en ell rau la continuat i sistemàtica necessària per poder fer possible la participació de tothom i la vivència positiva del treball i l’obtenció de resultats. Entenem que és així com podem integrar en el dia a dia la previsió d’actualitzar, integrar i particularitzar les intervencions de tots els agents (alumnes, professorat i famílies).

Valors

Els valors fonamentals que el centre assumeix com a “trama” per “teixir” el seu treball (i que intentarà imbricar en qualsevol actuació o intervenció eductiva per tal de fer-los viure i assumir de forma natural) són l’autonomia, el respecte i la solidaritat. Per tal de ser coherents amb el plantejament de valors que explicitem, definirem actuacions en tots els nivells educatius que ens ajudin a vetllar pel desenvolupament de la capacitat de gestionar i desenvolupar els processos d’aprenentatge de forma cada cop més autònoma en un marc de cooperació i col·laboració entre iguals atenent a les diferències individuals en un clima de respecte i de valoració de les aportacions de tots/es per poder variar i millorar l'entorn proper usant els apreenntatges i la competència com un servei.

 

Fonamentades les principals “idees-força” que impulsaran l’organització i gestió del centre, passaríem a detallar una mica més els grans objectius que articularan el projecte (1. Millorar resultats i 2. Assegurar l’equitat –entenent que tot l’alumnat, inclòs el més vulnerable, accedeixi a l’oportunitats, de competències bàsiques per desenvolupar-se i viure-) i definir a grans trets els eixos i línies de treball amb les pensem anar concretant, objectivant, determinant punts d’arrencada, trajectòries i indicadors d’avaluació per cada curs,.. Anirem així consolidant el nostre treball pas a pas amb la certesa (si ajustem bé objectius, eines i instruments d’avaluació i indicadors del a mateixa) d’anar progresant en:

- Compartir els projectes de centre des de la seva definició amb els membres de la comunitat per tal de que tothom s’hi senti part activa i responsable (professorat, PAS, famílies, alumnat, especialistes externs,...) i implicant-se en els processos d’avaluació, ajust i reorientació. Implementar un bon pla de consulta (organització i funcionament), comunicació i informació entre tots els integrants de la comunitat hauria de ser una finalitat a treballar amb diferents objectius i accions concretes que li donin sentit.

- Aconseguir una amplia participació i implicació de tothom (en els processos d’aprenentatge, de socialització i de participació responsable) mitjançant la creació de dinàmiques habituals de participació (enfortint la participació de l’alumnat a través de delegats, consell d’infants, entrevistes de seguiment,...) i organitzacions que la facin possible i sistemàtica entre tots els altres agents implicats (famílies, claustre, serveis externs,...). Crear línies de treball que ens facin actuar de forma coherent i eficaç (i això vol dir no allunyar-nos de les funcions de cada tasca i crear situacions de massa complexitat que no ens permetin arribar allà on volem). Aquesta fita d’optimitzar recursos per arribar a objectius sense “desgastar” inutilment serà la primera finalitat d’aquest objectiu. Entre aquests punts caldria tenir en copte la co-responsabilització en temes econòmics del tutors i cicles i la informació actualitzada de l’estat dels comptes per “afinar” en la gestió, la informació també actualitzada i continuada sobre les adaptacions (Pis) i les estratègies que es fan servir amb cada alumne per garantir la seva evolució i que i com cal compartir-ho amb les famílies, les tasques definides pels especialistes que haurien de recolzar a les pròpies del tutor en un intent “d’alleugerir-lo” en alguns punts que es poden compartir.

- Aconseguir uns resultats educatius cada cop millors (nivell competencial, de satisfacció i de permanència en el projecte) veient de definir millores abastables i relacionades amb les accions que durem a terme i que tenen com finalitat el seu assoliment. Definir, analitzar, preveure i tenir expectatives a l’alça, comprovar si s’acompleixen i reajustar-les en base als resultats obtinguts i l’anàlisi quantificat, qualificat, documentat i objectiu, ha de ser una forma quotidiana de treballar que ens anirà dotant de conviccions i seguretat a la vegada que consolida la línia d’intervenció entre tots/es els/les docents. Tot això cal “dibuixar-ho” amb l’alumnat, a través de l’incorporació de les seves experiències, de les seves propostes i tenint molt present que aquestes es referiran a un entorn proper i llunyà (TAC).

- Enfortir el sentiment d’identitat i d’identificació amb el context proper i cultural (territori, llengua i cultura però també possibilitats de participació en mitjans, xarxes i contextos digitals) dels diferents agents. Veiem que aquest propòsit va íntimament lligat als anteriors però cal evidenciar-lo i objectivar-lo per tal de tenir molt present de quina forma volem la participació i com la gestionem. Creure veritablement que l’èxit educatiu neix de la integració d’un projecte com a propi. Tots els agents han de sentir-se part implicada en el mateix per defensar-lo i fer-lo viu.

En el cas particular de l’alumnat, potenciarem la col·laboració i les relacions positives entre ells que ens serviran per per evidenciar que el fet d’aprendre es fa amb els altres i dels altres. Aquí trobem el lligam amb l’equitat, ja que pretenem desenvolupar les habilitats per fer front als problemes i les necessàries per comunicar-nos.

Per poder fer realitat la concreció i desenvolupament d’aquestes quatre línies de treball pensem en abocar esforços en:

- Organitzar espais i temps (RRHH i materials) de forma eficaç per poder resoldre les activitats en condicions òptimes (espais del centre, organització de recursos atenent a la repartició de funcions i tasques a realitzar i d’acord amb els projectes i finalitats, prioritats i criteris metodològics validats). Cal tenir molt ben prioritzades les tasques de cada persona, comissió i cicle, documentar-les i gestionar-les amb l’autonomia necessària per tal de que no siguin una càrrega sinò un mitjà per aconseguir el propòsit que les impulsa. Això ho farem des del desenvolupament dels Plans Anuals i afegint descripcions acurades al NOFC (antic RRI). També caldria revertir-ho en el PEC.

- Consolidar i ampliar si s’escau canals de participació i comunicació entre agents. Definir temps en els horaris de tothom que hi sigui responsable per atendre les funcions de comunicació, informació i representació en un intent d’anticipar problemes i construir projectes i evitar actuar únicament per resoldre situacions de conflicte.

- Documentar i donar publicitat als processos en els àmbits que els siguin propis (d’aprenentatge amb els/les alumnes i les famílies per donar informació detallada i precisa d’avenços i problemàtiques o objectius a assolir, de gestió, de propostes, de gestió, d’il·lusions i projectes, a nivell econòmic i de recursos,...). En aquest sentit caldrà enfortir la documentació que acompanya l’alumnat i detallar projectes, centres d’interès treballats i sortides per evitar repeticions i tenir un abast més ampli.

- Crear oportunitats de representar al centre des d’accions internes (constitució d’un consell d’infants, enfortiment de la comissió de famílies i de les seves accions) com externes d’intercanvi, creixement i presència (participació en jocs esportius, amb articles en publicacions del nostre àmbit o específiques, concursos, intercanvis, mitjans decomunicació i difusió, amb la colla gegantera o altres que puguin identificar-nos) i donar-nos així a conèixer per la participació en el context.

Volem aportar al nostre entorn (del immediat que parteix de l’aula al més “ciutadà”) i que aquest entorn se senti també vinculat al centre per les possibilitats que els hi oferim. La idea seria crear relacions d’interdependència i d’intercanvi valuós per ambdós.

 

CONTEXTUALITZACIÓ

Camí recorregut

L’Escola Teresa Altet neix fa aproximadament 30 anys en un barri de Rubí allunyat del centre que creix en aquells moments a còpia d’anar integrant diferents onades migratòries, especialment d’Andalusia. Aquesta característica (diferència d’orígens i procedències, recerca de feina i expectatives de millorar la situació familiar, baix nivell de qualificació per la mateixa, ...) es va repetint en els diferents etapes i projectes que l’escola ha anat superant i defineix moltes de les accions que trobem en els diferents projectes.

Seria bo destacar que en l’exercici dels darrers mandats de direcció (en els quals l'actual direcció ha exercit deresponsable tècnica com a a cap d'estudis), les intencions educatives i l’organització de les mateixes s’han orientat en base a dos plans estratègics (en els quals he participat com a cap d’estudis i, per tant, com a responsable d’aspectes tècnics): Escola-Barri-ciutat. Un mateix espai per l’aprenentatge, on es definien objectius i accions per treballar sobre la imatge del centre, la participació en el municipi i la vinculació a la cultura acollidora i El Pla Estratègic per la millora de la qualitat del servei educatiu 2007-2012, que va partir d’un anàlisi de la situació de l’escola (avaluació diagnòstica, auditoria Escalae i anàlisi DAFO que van ser contrastats amb una avaluació en profunditatrealitzada al propi centre amb l’impuls i coordinació de l’equip directiu que va ajudar a l’hora de definir punts forts i febles i traçar projectes de curt, mitjà i llarg termini que encara no s’han acabat de concloure). Es va fer un mapa recollint prioritats de línes de treball i estratègies i la definició d’accions que després han estat avaluades en un primer termini de quatre anys.

Volem situar aquí l’inici d’un camí que volem continuar aprofundint perquè ens ha orientat molt en aquests anys (més tenint en compte que la majoria de persones que estant avui al centre van participar en el disseny, la definició i l’avaluació de la missió i visió i que, per tant, aquestes encara estan dotades de valor i de compromís i tota la informació aportada per l’anàlisi i la reflexió no ha acabat de transformar-se en els projectes i plans que creiem que hem de completar abans de tornar a fer un nou anàlisi). Creiem què els canvis en els processos d’innovació i d’adaptació a noves condicions de les escoles (i les del marc institucional i de la població estan canviant molt ràpid) són lents, tenen diferents intensitats, han de preveure la incorporació constant d’elements (tant en l’àmbit mestres com en el de les famílies) i la necessitat de ser “sensibles” a canvis i opinions és la única garantia de canviar i millora amb la força de tothom.

Una escola que innova, promou canvis i reflexiona sobre els mateixos, ha de ser, forçosament, una escola molt ben organitzada i definida. Una escola que hagi creat espais de trobada, reflexió i intercanvi de forma regular i documentada. Vam dir fa unes pàgines que cal un camí “recorrent”, que revisi, que actualitzi, que reflexioni i incorpori tothom i totes les mirades i aquest és un procés lent que volem que sigui segur. Aquesta idea i il·lusió és present en la gestió i organització de centre des de l’inici i ajudarà en la concreció d’aquest mateix projecte.

Pensem, doncs, que hem iniciat un camí i una forma de fer (la planificació estratègica) i que aquesta ha de continuar-se per tal de ser plenament integrada per tothom i treure-li el màxim profit per generar consciències, responsabilitats, projectes i accions per concretar-los en bons resultats. Pensem en gestionar des del compartir mirades i integrar projectes dels/les agents.

 

És la nostra voluntat mantenir-nos en el treball de dos objectius bàsics (Millorar els resultats Educatius i Assegurar-ne l’equitat), en base a la redefinició i/o concreció de les estratègies que fins ara hem anat concretant en accions i que ens han servit per definir intervencions i indicadors d’avaluació.

Les estratègies que definirem com a línies de treball en els propers quatre anys serien:

1. Millora dels resultats educatius:

1.1 Revisió i concreció d’aspectes metodològics i d’avaluació. Aquest ha de ser el primer treball “recorrent” per fer possible l’actualització, la integració de tothom i el mantenir viu l’esperit de renovació i la constitució d’un centre que investiga, millora i avança plegat en les seves pràctiques, d’acord amb les característiques dinàmiques de la societat que ens ha tocat viure. Cal continuar tenint present el recórrer a espais de reflexió compartida (cicle- claustre- docència compartida en l’aula i intercanvi ) en els que la formació i regulació es faci entre companys/es, i s’orienti a la recerca de noves situacions d’aprenentatge vivencials, experimentals i que generin possibilitats de relacionar aprenentatges i coneixements antics amb els nous, resoldre situacions rellevants a nivell social (per la vida i de qualitat), resoldre de forma complexa i amb dificultats creixents, des dels interessos de l’alumnat i aprenent a ser crítics. En aquest apartat inclourem totes aquelles activitats i organitzacions que permetin un treball entre tutors companys relacionant internivells en activitats compartides properes al servei (reflexió sobre els formats, les activitats i l’avaluació com a nova activitat d’aprenetatge). El treball d’estructurar a nivell metodològic l’etapa d’infantil, serà una de les prioritats d’aquest periode de quatre anys.

Revisió i actualització del tractament educatiu dels aspectes de convivència relacionats amb el clima d’aula, amb la metodologia emprada (construcció social del coneixement) i en l’avaluació de les competències bàsiques, fent especial atenció al desenvolupament de situacions d’aprenentatge dialògiques, que estiguin contextualitzades i permetin un millor coneixement i funcionament social i que avaluïn allò que millora el nivell competencial, tenint en compte la complexitat del context social amb el que treballem i els diferents estils i capacitats de l’alumnat. Això ens obliga a tenir sempre obert “el front” de la reflexió metodològica compartida i anar aprofundint entre tot l’equip en aspectes què, pels propers quatre anys, sembla que prioritzarien el treball oral, l’escrit (competència lingüística i audiovisual, la comunicativa i digital) i en general totes les funcions productives i receptives dels diferents llenguatges. En aquest apartat incloem, també, el treball específic i integrat en el debat sobre les eines i instruments d’avaluació, els criteris i la seva concreció en indicadors avaluables i documentats per les dues etapes.

1.2 Optimització dels recursos humans i materials (busquem nivells d’eficiència organitzativa, sostenibles, en tots els àmbits, que permetin una gestió eficient per tenir planificat i previst “qui farà què”, en quins temps i en quins espais i amb quins recursos,...). La fonamentació del treball d’aquesta estratègia es situa en la creació d’un ambient de confiança i un bon clima de treball entre el claustre (organitzat en cicles i comissions –que caldrà anar revisant i validant- que funcionen i tenen objectius i accions compartides) i la resta d’agents i, també, en la rigorositat del treball de les comissions que es defineixen a inici de curs i que desenvolupen un treball, consensuat, documentat, publicitat i avaluat al llarg del curs. No volem que això sigui sinònim de rigidesa i immobilisme sinó tot el contrari: volem partir d’una planificació acurada per poder tenir identificats i disponibles per la revisió, tots els elements de cada seqüència d’intervenció en relació amb allò que ens proposem. Definir i analitzar les funcions directives, tutorials, les de recolzament, les dels especialistes,... en relació a la seva tasca i a la seva responsabilitat amb els grups. Vincular a tothom del centre en els projectes i relaciona-los amb tasques concretes que “descongestionin” als/les tutors/es en tot allò que configura les línies de treball de l’escola i les tasques que hi van associades, per fer un repartiment equitatiu de recursos, de responsabilitats i d’espais per realitzar-les, així com organitzar els espais de les aules i la resta d’espais educatius amb criteris compartits i amb possibilitats de documentar i publicitar tots els acords i accions als que s’hi arribi, haurà de ser una base per gestionar de forma eficaç, sostenible i amb transparència.

En la línia d’aquest treball cal incloure l’organització de les tutories i el treball per la seva continuitat i estructuració en benefici d’un millor coneixement de les famílies i de les intervencions que han d’ajudar l’alumnat en el seu desenvolupament.

En aquesta estratègia encabiríem., també, tot un bloc de treball proposat pel coordinador d’informàtica, la coordinadora del CM i els seus equips, per tal de millorar les comunicacions internes i les possibilitats de consulta i gestió de bases de dades de forma eficaç per part del professorat per la programació, avaluació i gestió de Programes individuals (que enguany ja estan vigents en el format de paper i que ens han servit per reflexionar, comparar, analitzar i anar millorant les intervencions) i de l’avaluació (en la seva vessant d’informes a les famílies que caldria revisar). Ens cal imillorar en aquest sentit i agilitzar gestions en benefici de d’assolimnet d’objectius sense “merma” d’il:lusió.

1.3 Ampliar els espais i les situacions d’aprenentatge. Aquesta estratègia te a veure amb la diversitat i la complexitat del nostre alumnat i teixit social, i amb el treballar des de la base emocional i contextualitzar els aprenentatges per poder donar millor resposta educativa donades les condicions del nostre entorn social que han estat definides a l’inici i que d’una o altra forma es mantenen.

Aprofundir en diversificar i aplicar la teoria de les intel·ligències múltiples, oferir activitats i punt de vista diferents i reals a partir dels quals construir significats i aprenentatges funcionals pels/les nostres alumnes és una prioritat (hort, laboratori i treball en mig grup). Integrem en aquesta estratègia tota l’investigació què, en paral·lel, hem de fer per variar els instruments i els criteris d’avaluació. Si no canviem l’avaluació no acaba variant res.

Cal començar a plantejar-se aquest treball veient de reflexionar des de la base, des dels aprenentatges bàsics que s’han de fer a infantil (desenvolupament de llenguatges, amb predomini del treball de la llengua oral, treball de les capacitats,..). Progressar en l’estructuració d’aquests aprenentatges i les activitats que els ajudaran a desenvolupar-los i integrar-los en el projecte global, sense fisures, ha de ser una prioritat.

En aquesta estratègia pren rellevància tot el treball proposat pel coordinador d’informàtica i el seu equip sobre la creació d’un taller multimèdia i la creació d’una revista digital, l’espai de ràdio en diferit, de televisió i curtmetratges que serien accions que donarien nou sentit als aprenentatges, la metodologia i l’avaluació. Inclourem, també, tot un apartat d’acelerament del treball de la competència comunicativa, lingüística i audiovisual en anglès.

No haurem d’oblidar el anar definint per cada nivell d’idoneïtat de cada activitat i el construir globalment, pensant en tota l’escolaritat per tal de no carregar els nivells i no donar temps a que els processos es vagin desenvolupant. No tothom ha de fer-ho tot.

Tenir en compte que hi ha altres espais que també són formatius i educatius i que tenen a veure amb els recursos del centre, malgrat s’associïn al lleure, les necessitats bàsiques de les famílies o el joc, pot ser una altra prioritat. És un punt fort del nostre centre l’espai de joc, el de menjador o els que s’utilitzen en les activitats extraescolars i cal anar treballant per conservar-los i actualitzar-los, repensant activitats, espais, control i estímuls,...i poder així sumar en un projecte comú. El treball de coordinació, informació, consens,..hauria d’establir-se de forma sistemàtica.

1.4 Treball sobre les àrees d’expressió. Al ser aquest un punt conflictiu i característica comuna de la nostra població i dels nostres temps en general (baix nivell verbal, manca de vocabulari comprensiu i expressiu i patrons lingüístics pobres en la pròpia llengua materna, cultura visual deficitària i alt impacte de les informacions icòniques no processades adequadament), desenvoluparem un eix de treball que ajudi a compensar les mancances expressades amb un projecte “intensiu” de dinamització d’aquestes competències transversals i metodològiques vàlid per infantil i primària. Es tractarà d’anar fixant en detall, les estratègies, organitzacions, tècniques,...que cada cicle fa servir per tal de garantir el treball intenssiu i extensiu d’aquest àmbit. Insistirem i focalitzarem en la llengua escrita (processos d’escriptura i lectura) en relació directa amb la llengua oral. Caldrà organitzar i dotar de coherència les accions de tots els/les integrants del claustre per establir una línia de centre en els aspectes recptius, productius, de contingut, formals,....

Treballar sobre les possibilitats d’un espai fixe (ludoteca) per millorar la comunicació i expressió dels infants d’infantil, tenir un temps organitzat pel treball d’estructures comunes en l’apartat d’expressió oral i escrita i incloure-hi un treball sistemàtic de les eines informàtiques, podrien ser punts importants.

En paral:lel el treball d’expresió en conversa de ciències, el del desenvolupament de l’expressió lligat a la plàstica, les manualitats i altres situacions, poden completar un treball seriós i fonamentat. En concret pensem en organitzar un temps i unes activitats lligades a l’expressió corporal, el teatre,...i la seva repercusió en el llenguatgei les subcompetències comunicatives.

 

2. Millorar i assegurar l’equitat:

2.1 Vetllar i concretar en accions (organitzades i útils) la participació de les famílies en els processos educatius dels seus/ves fills/es i en la dimensió de projectes de centre. Es tracta de treballar d’acord en el desenvolupament individual de cada nen i en la integració de cada família (a través de les tutories guiades, compartides i documentades i en base als acords que es vagin adoptant, a les intervencions per millorar la participació de les famílies en l’aula, en l’avaluació de tots aquests processos,..) tot dotant el centre d’una organització participativa eficaç.

En aquests sentit es treballarà per dotar les entrevistes d’ estructura compartida, d’espais adequats per la conversa tranquil·la i per la pressa de decisions i acords conjunts i la seva revisió. En la mateixa línia es continuarà insistint en el treball de comunicació a través de les agendes. Cal, també, tenir prevista la necessitat de fixar un temps de direcció per anar treballant amb les famílies amb més complexitat o que estan en pitjors condicions.

En tot l’anterior cal tenir present la gestió d’objectius que es pensa definir a partir de la concreció i addendes de la carta de compromís però, en base a l’experiència d’aquest curs, caldrà validar per tal de que no generi una acció contraria a l’esperada (no volem que espanti sinò que vinculi). En la mateixa línia caldrà validar el format d’informe.

Pensem, també, deixar un temps i una organització de reunions sistemàtiques que permetin que les famílies facin propostes i que les desenvolupin d’acord amb el claustre i les línies de treball del centre, fins a la fase de pilotatge i avaluació (que compartirien amb l’alumnat). Treballar plegats (i cal tenir en compte subratllar aquest terme i usar formats que engrandeixin el seu sentit: tallers, festes, ..etc. que fomentin un treball entre iguals i gens vertical) ens ajudarà a sentir-nos protagonistes actius i apropar-nos més. Aquest treball compartit necessita de moments d’intercanvi d’expectatives i aquests podrien gestionar-se des de la sistematització de tallers internivells guiats per mestres.

2.2 Compartir amb una comissió mixta (famílies-escola) tots els aspectes que tinguin a veure amb les accions i processos propis de l’educació (metodologia, objectius relacionats amb el desenvolupament personal i social, organització del funcionament i respecte cap el mateix, servei a la comunitat a partir de la participació, comprensió i vinculació a les diferents formes de plantejar situacions educatives riques,...). Cal parar atenció a programar reunions regulars per tal de que les informacions generades en Consell Escolar, en el claustre, en el si del mateix grup de delegades i delegats de nivells, circulin i s’escampin per ser tractades i resoltes de forma coordinada en cada àmbit amb coneixement de les coincidències i divergències de la resta i amb el temps necessari per negociar i arribar al consens.

Treballar en un Consell dels infants que pugui participar en accions de centre coordinades amb la resta d’equips i agents, és una proposta a desenvolupar que pot ajudar a crear conciència de centre i responsabilitat en l’alumnat i les seves famílies.

El treball sobre la eficàcia de la comunicació, la transparència i la riquessa de la mateixa, pot ajudar a elaborar una part d’un pla de millora de la imatge del centre al barri.

2.3 Difondre els projectes de centre i el treball quotidià per assolir-los, així com les activitats que el concreten per tal de donar a coneixer i donar valor a tots els esforços que sumen. Pensem en la participació continuada en activitats del nostre entorn i en difondre la nostra feina (mitjançant publicacions impreses especilitzades i també a les de difusió de notícies d’interès local, a la ràdio i a la televisió també locals, amb exposicions i participació en mostres tal i com ja hem vingut fent puntualment en els darrers anys però de forma més decidida i sistemàtica enguany). El tenir actualitzada la documentació de centre (normativa de funcionament, projectes,...) en formats resumits però complerts, per poder usar-los amb els diferents agents per “enriquir-los”, compartir-los i referenciar actuacions, serà de suma utilitat.

Difondre les activitats i feines que fan l’Ampa (socialització de llibres, extraescolars,...), el personal del menjador i la satisfacció dels usuaris per sumar-los al projecte comú, ha de ser també un gest quotidià.

2.4 Una altra forma de donar a conèixer de forma més propera i col·loquial allò que ja fem i orientada a informar i generar interès entre les famílies és integrar la informació regular i puntual d’allò que es fa a cada nivell educatiu en el transcurs del curs escolar en la pàgina web. Generarem nous interessos i orientarem reflexions de l’alumnat i de les famílies. Aquesta és una bona eina i un “aparador” de l’estil de treballar i entendre l’activitat educativa.

Voldriem desenvolupar, en la mateixa, ajudes, suports i elements que facilitin el desenvolupament d’una major autonomia en l’alumnat a l’hora d’aprendre.

2.5 Per últim veiem que podem compartir “trobades” culturals des de plans d’igualtat i no verticals, on la gestió de l’activitat vagi a càrrec de les famílies o dels/les mateixos alumnes.

És intenció del projecte definir activitats formatives bàsiques (cant coral, aeròbic,...que fomenten la relació i l’intecanvi i la convivència) i altres d’alt nivell (i per tant fora de l’abast quotidià del nostre alumnat i famílies) que ajudin a tenir experiències conjuntes sobre fets culturals i formatius. Cal tenir ben “historiats” i documentades les accions realitzades en aquest àmbit per tal de tenir un abast ampli i permetre l’experiència de situacions noves en cada curs.

L’èxit de la iniciativa del es parelles lingüístiques i de la formació entre iguals per tenir un millor domini de la llengua, impulsada per l’aula d’acollida, haurà, també, de tenir continuïtat i anar-se desenvolupant com a “pont” per accedir a altres nivells de participació al centre de tots els col·lectius.

 

CONEIXEMENT ACTUALITZAT DEL CENTRE

OBJECTIUS I INDICADORS DE PROGRÉS

AVALUACIÓ I COMUNICACIÓ

Amb el treball de les estratègies anteriors (definides amb particularitats  diferents) hem arribat a la situació en la que avui ens trobem i que representa un avenç (indubtablement) en relació amb la d’arrencada que va quedar fixada en les avaluacions ressenyades.

Avui ens trobem amb:

1. Resultats educatius (centrats per aquest període en les competències comunicatives i lingüístiques i en les matemàtiques, malgrat es treballin altres transversals. Usarem com a indicadors de progrés els resultats de les proves d’avaluació diagnòstica i de Competències Bàsiques del Departament (SICIEC). Contrastarem amb la situació al 2011.

a. Avaluació diagnòstica: Els nivells 2010-2011 en comprensió escrita i lectora i en matemàtiques estan por per sota del que seria imaginable (30% situació inicial) atenent als resultats de l’avaluació de Competències Bàsiques de sisè i en l’edició de 2011-2012 s’aconsegueix un increment que ens situa en torn al 67% . Cal revisar les accions entomades per validar aquelles que generen la millora i fer-ne un seguiment per consolidar-les, prendre mesures noves – entre les que contemplem el treball de dinamització de l’expressió verbal lligada al joc, a la plàstica, les ciències i a la metodologia) i situar-se en un 70% d’assoliment consolidat en els diferents àmbits (objectiu referit a l’expressió escrita i la comprensió lectora ) en quatre anys. La millora desitjada seria d’un 2-3 % per curs (objectiu per cada pla anual).

b. Avaluació de les competències bàsiques: Els nivells al 2010-2011 estan prou normalitzats d’acord amb les dades del municipi i les de Catalunya. D’entrada cal consolidar el nivell assolit (objectiu). En Català, Castellà, Anglès i Matemàtiques. Ens plantegem com objectiu el reduir el percentatge d’alumnes amb nivells baixos tot ampliant la proporció en el mitjà i l’alt (excel·lència com a finalitat).

- En Castellà i Català tenim uns resultats en el nivell baix del 30% en comprensió lectora (com a mitjana) i caldria reduir-los en benefici del nivell mitjà i alt “0bjectiu: situar-se en el 20% i baixar 10 punts que s’incrementaran en els altres nivells a raó de 2,5 punts per curs). En expressió escrita el nostre nivell baix es situa en torn al 62% (com a mitjana) i també ens proposem reduir-lo en la mateixa proporció. El nostre objectiu seria situar-nos en el 50% i baixar 12 punts que s’incrementaran en els altres nivells a raó de 3 punts per curs)

- En Anglès tenim uns resultats en el nivell baix del 68% en comprensió oral (com a mitjana) i caldria reduir-los en benefici del nivell mitjà i alt “0bjectiu: situar-se en el 58% i baixar 10 punts que s’incrementaran en els altres nivells a raó de 2,5 punts per curs). En comprensió lectora (com a mitjana) tenim un 66% de nivell baix i caldria reduir-los en benefici del nivell mitjà i alt “0bjectiu: situar-se en el 56% i baixar 10 punts que s’incrementaran en els altres nivells a raó de 2,5 punts per curs)

- En Matemàtiques partim d’un nivell baix del 38% que caldria reduir en 8 punts (objectiu) en benefici de la resta de nivells superiors a raó de 2 punts per curs.

c. Grau de satisfacció de les famílies: Els nivells al 2011 (atenent a les proves i questionaris que ens facilita el mateix Departament i que continuarem usant com indicadors) es situen al 75 % (resultat que és prou bo) i caldria consolidar-lo i continuar avançant poc a poc. Pensem que la consciència hauria de ser major i amb més coneixement i criteri i, per tant, treballarem en aquesta línia i pensem en incloure indicadors d’implicació (valorant les intervencions fixades en les addendes dela carta de compromís –acords de les entrevistes-). L’objectiu de millora seria 4/5 punts en total repartit a un punt per curs.

d. Grau de satisfacció dels/les alumnes. El nivell al 2011 és alt (atrenent als mateixos qüestionaris del Departament que pensem en continuar usant com indicadors) i es situa en un 80% que pensem treballar de la mateixa forma que les famílies: generant consciència i responsabilitat. L’objectiu de millora és el mantenir-se.

e. Grau de satisfacció del professorat. Ens situem en un 65% i caldria millorar en 10 punts (objectiu) en els propers 4 cursos a raó de 2,5 punts per curs. Usarem els qüestionaris facilitats pel Departament per l’anàlisi de la comunitat però valorem que seria interesasnt incloure nous indicadors relacionats amb la implicació i la mobilitat per tenir altres dades.

f. Taxa d’alumnes que assoleixen els objectius en les àrees (Català, Castellà i Matemàtiques). Al curs 2011 ens situaríem (com a mitjana) sobre el 90% en la majoria de cicles i àrees. L’objectiu seria mantenir-se i harmonitzar els resultats (més baixos) al tercer cicle: 85% i millorar-los en 5 punts (objectiu) . Continuarem usant el contrast de les qualificacions atorgades pels/les mestres en les actes, informes a les famílies i actes de final de cicle.

2. Millorar la cohesió social (es tractarà, a nivell general de seguir controlant l’absentisme i mantenir-lo en les taxes actuals - en torn al 0%- i treballar sobre les valoracions de l’alumnat en les avaluacions per aconseguir un perfil del domini més harmònic i adequat). Es treballarà en el tema dels criteris d’avaluació per tal de millorar i dotar de coherència les accions avaluatives i es pensa en poder definir algun indicador nou a més dels usats fins ara amb l’introducció de dades segons l’aplicatiu usat al PAC 07.

 

PROGRAMACIÓ GENERAL PER DESENVOLUPAR EN PLANS ANUALS I MEMÒRIES.

Al llarg dels quatre cursos acadèmics que es regiran per les finalitats i objectius definits fins ara, es farà un plantejament anual de treball (plans anuals) que desplegaran les accions concretes i els indicadors d’avaluació de cada objectiu, estratègia i acció/actuació. Aquests plans anuals són un intent de planificar, dissenyar la trajectòria a recórrer, donar publicitat al que es planteja fer, tenir actualitzada i documentada tota acció pel coneixement de tothom, per la implicació de tothom en els projectes i objectius de centre, per poder avaluar-ne el resultats i reajustar allò que calgui amb una informació precisa sobre les incidències que s’hagin pogut produir.

Els nostres plans anuals neixen de l’avaluació en comissió i en un segon moment en sessió de claustre.

Cada comissió planteja el treball que ha fet a la resta i la seva avaluació segons els indicadors que s’havien dissenyat.

Es vol veure en aquests moment si s’ha fet tot el que s’havia plantejat (aplicació), amb quina qualitat (determinar reajustaments si calen i ajustaments a les finalitats i a la satisfacció) i amb quin nivell d’implementació (capacitat per ser integrats en la dinàmica del centre i en la forma de gestió si s’escau).

El resultat d’aquesta primera avaluació es “creua” amb els resultats obtinguts en els objectius segons els indicadors que hem seleccionat per cada objectiu.

Amb tota la informació es fa una primera aproximació a la continuïtat del treball pel curs vinent que s’adjuntarà (un cop redactada i revisada per tot el claustre) a la Memòria.

Tindrem dos documents a la Memòria: Síntesi de l’Avaluació dels plans anuals i un altre amb les línies del proper curs Avanç dels plans anuals del proper curs.

Quan comença el curs (setembre) es recorden les línies de treball i s’elaboren els “esquelets” dels plans anuals amb les seves actuacions i indicadors, per tal de que estiguin a punt pel treball de les comissions a inicis/mitjans d’octubre.

Cada comissió sap quina feina cal que detalli i vagi realitzant al llarg del curs des de l’inici del curs.

A mitjans de curs es fan dos claustres “reguladors” en els quals cada comissió explica la feina que ha fet, les incidències, problemes o resultats que està obtenint i es veu d’apropar divergències i desajustos que s’hagin pogut produir.

Al final de curs queden completats tots els plans anuals i documentada tota la feina per poder justificar les accions i s’introdueixen els indicadors de resultats per poder tenir una informació acurada de l’abast de les accions i del nivell assolit.

Projecte educatiu de Centre

 “Educar és fer brollar de dins, no omplir des de fora.

Cal construir confiança ja que l’essència és la confiança en un mateix”.

                                                               Mario Alonso Puig. Neurocièntífic

 

 

Identitat

 

En la concreció del nostre projecte tenim la pretensió de partir d’un anàlisi complert de “l’aqui i l’ara” del nostre context i de nosaltres mateixos, per anar construint “l’edifici” del que ha de ser la nostra tasca educativa. Un primer anàlisi o un primer apropament a les idees compartides, ens podrà ajudar a ajustar les nostres intencions i visualitzar el nostre horitzó.

 

Ens proposem iniciar un procés què, tot partint del que veiem i sentim avui (des de la perspectiva de diferents formacions, de diferents experiències d’anàlisi i del contrast d’evidències internes i externes i, també, des de la integració de diferents maneres de fer i ser) pugui recollir, avaluar i ajustar tot el que,  al llarg dels anys, ha constituït  el nostre desig educatiu i la pràctica en el dia a dia. En aquests procés, també, volem estar atents a tots els canvis tecnològics, socials i de perspectiva en l’adquisició d’aprenentatges, que poden formular-se avui com a elements constitutius de nous paradigmes. Tot es fonamentarà en la planificació estratègica que el centre ha adoptat com a instrument de gestió.

 

            Partim, doncs,  de la idea de voler recollir el que ha estat la pràctica dels darrers anys, tot veient quins canvis s’han produït i quins aspectes cal matisar, ampliar, desenvolupar o minimitzar enguany. Som sensibles als canvis socials, tecnològics, ...i volem, a la llum dels nous temps, contrastar la nostra pràctica i els objectius que la impulsen amb tot allò que detectem avui com a punts forts i com a mancances o aspectes a compensar.

 

            Volem que el nostre projecte sigui un projecte al màxim de detallat i complert per tal de què, en el moment mateix de la seva discussió, elaboració i actualització, ens serveixi com a instrument d’autoformació i ens obligui a la revisió del màxim d’aspectes, de creences, de metodologies, de propostes......

 

            En la línia del que fins aquí hem relacionat encetem un treball de reflexió sobre el nostre entorn que inclourà, a ben segur, tota una reflexió paral·lela sobre la nostra pràctica i l’experiència que hem pogut acumular i, també, sobre tots els condicionants i enfocaments dels projectes que el centre ha impulsat.

 

Aquest treball de reflexió ens ha d’ajudar a “parlar un mateix llenguatge”, a compartir enfocaments, iniciatives i “certeses” sobre la nostra tasca i, en una paraula, ens ha d’ajudar (també) a ser més forts gràcies a l’ impuls de la cohesió i de la formació d’equip.

 

Missió

 

L’escola Teresa Altet és un centre públic d’educació infantil i primària de Rubí, que té per missió col·laborar en l'educació i formació dels nens i nenes d'entre 3 i 12 anys, per tal que esdevinguin ciutadans formats integralment (a nivell personal, social, motriu i intel·lectual) desenvolupant les seves capacitats i competències tot  assolint una base per  d’integrar-se en la societat actual com a membres actius, crítics i amb plens drets i consciència. 

 

Amb aquest fi, desenvolupa la seva organització i planificació  de forma inclusiva,  fomentant i treballant a partir del marc de la cultura i la llengua catalanes i integrant-se dins un projecte educatiu amb voluntat plurilingüe.

 

Afavoreix l’educació com a procés integral que afecta a tots els aspectes de la personalitat, potencia una línia metodològica basada en el  diàleg constructiu, l’experimentació, l’expressió acurada i l’autonomia, el lideratge per l’aprenentatge dels qui protagonitzen els processos, l’anàlisi de necessitats de l’alumnat, la detecció inicial de mancances i punts forts i el treball en equip del professorat i les famílies.

Potencia la participació responsable i constructiva de tots els membres de la comunitat educativa, a través dels òrgans de participació, en la gestió institucional, i impulsa la participació del professorat en projectes d’innovació pedagògica.

 

L’escola té com a propòsit contribuir a la formació total de la persona, acadèmica i humanament, tot adaptant les metodologies educatives a les particularitats individuals i oferint a les següents etapes educatives persones autònomes, respectuoses i solidàries.

 

Visió

 

L’escola Teresa Altet vol esdevenir un referent en la formació de nois i noies de Rubí i vol proporcionar al professorat un entorn de treball participatiu i motivador que faciliti la seva implicació en el projecte educatiu i en la gestió de centre (lideratge distribuït i conscient).

 

És per això que volem:

-      Que la revisió dels documents i projectes de centre (PEC i projectes de Direcció), així com la seva periòdica avaluació serveixi per avançar en la millora de resultats, sigui compartida i esdevingui un element funcional de participació, gestió i informació per tots els agents de la comunitat educativa. 

-      Que la participació de les famílies pugui realitzar-se a través d’una AMPA forta i vinculada als principis educatius que regeixen la comunitat educativa.

-      Que la relació entre els serveis externs i l’escola sigui més funcional, operativa i eficaç per sumar en el projecte de centre i en els resultats i èxit de l’alumnat..

-      Que la relació entre els membres de la comunitat educativa es fonamenti en el respecte, la cordialitat i la implicació.

-      Aprofundir en la gestió dels recursos humans per tal que millori la tasca docent en base a poder garantir la participació, la fixació d’acords i la publicitat dels mateixos (reforços, coordinacions, tutories, comissions), millorar les funcions administratives i fer-les públiques pel coneixement de tothom (horaris, recursos econòmics).

-      Que els aprenentatges responguin a una millora de les competències bàsiques dels/les alumnes i a la millora de les possibilitats d’aplicació dels aprenentatges en la vida futura dels/les mateixos.

-      Enfortir recursos ja existents que fomenten la integració i desenvolupament integral dels alumnes com: el casal, els serveis educatius, el pla de treball de l’esport i d’altres municipals o mixtes com el pla d’entorn.

-      Fomentar i enfortir el sentiment d’identitat i pertinença al territori, a la llengua i cultura del País, així com el sentiment de pertinença al centre i al seu projecte.

-      Desenvolupar i enfortir un treball de coneixença i respecte de l’entorn natural.

 

Valors

 

L’educació que oferim a l’Escola Teresa Altet es recolza en:

 

-      Una educació integral que valori l’esforç personal.

-      La Solidaritat i la cohesió

-      El respecte, l’esperit crític i l’autonomia.

-      La cooperació i la responsabilitat.

-      La inclusió

-      La comprensió

-      La integració

-      Una línia metodològica  que avança basada en el consens de l’equip educatiu

-      Una participació positiva i responsable en la gestió institucional

 

com a grans objectius a treballar i com a eixos de treball organitzat i sistematitzat:

 

. Desenvolupament de la comunicació i de les competències discursives bàsiques. Els nostres alumnes, en general, mostren un baix nivell de competència oral i reben un model no del tot correcte referit a les estructures bàsiques. El seu fons lèxic i de vocabulari expressiu és molt limitat. De tot se’n desprèn un llenguatge molt empobrit que mediatitza la comunicació, l’accés a la informació i la regulació de l’acció i la conducta. El tractament de les habilitats necessàries  per millorar la competència comunicativa passarà per un tractament gairebé reeducatiu del desplegament global lligat a totes les àrees i a contextos diversificats (experiències, lectura modelada, pla de lectura i expressió oral en general, educació Emocional, plàstica, teatre i expressió corporal, Consell dels Infants...) molt estructurats i organitzats en l’aquí i l’ara.

A més d’aquesta constatació cal veure (com ja hem apuntat) que la llengua de relació espontània és el castellà i, per això caldrà enfortir i multiplicar les ocasions d’usar el català en el si de l’escola (Aquesta raó ens farà -entre altres mesures que desenvoluparem al llarg del projecte- realitzar les estructures lingüístiques comunes en català). També apostarem per anar potenciant l’aprenentatge de l’anglès creant contextos d’experiència i d’ús de la llengua que permetin normalitzar la seva utilització en la vida del centre.

 

.Treball per la creació d’unes condicions de comunicació i de treball òptimes. Els/les nostres alumnes es manifesten poc atents, amb una baixa capacitat per mantenir l’atenció en allò que succeeix o per les activitats i contextos educatius que els/les mestres els hi proposen. Aquesta és una característica compartida per la majoria d’alumnes del segle XXI i fa referència a l’exposició dels infants a les noves tecnologies i a la influència que aquestes van imprimint en l’entrada de la informació i en la seva forma de processar-la. Aquesta qüestió, junt amb la velocitat i puntualitat amb la que s’estableixen les comunicacions i interaccions socials, fan que aquest sigui un gran objectiu a integrar en el nostre projecte per tal de poder donar-li compensació i poder fer una acceleració d’aprenentatges. Donar prioritat al clima d’aula, a la diversificació de contextos d’aprenentatge i a la participació activa de l’alumnat serà la premissa què, a grans trets, defineix el centre en la forma d’intervenció.

 

. Compensació de la manca de vivències enriquidores  que els facin tenir experiències d’aprenentatge. Veiem que els/les nostres alumnes i les seves famílies poden dedicar poc temps a compartir experiències de vida enriquidores pels més petits, capaces de dotar de significativitat el territori que serà l’escenari del seu relat vital. Pensem que el generar situacions de participació en les activitats del territori (barri i/o municipi), l’utilitzar l’entorn més immediat com a generador i context d’aprenentatges, ens serà d’utilitat per ajudar a afirmar la identitat dels/les nostres alumnes i les seves famílies, si som capaços de crear a través de la generació d’activitats i experiències, uns lligams “reexits”, de vinculació i de integració amb l’entorn. (treball de la territorialitat i la vinculació afectiva i identitària).

 

. Tracte continuat amb les famílies per tal de vetllar pels aspectes bàsics d’alimentació, higiene i descans i, també, per compartir expectatives altes referides als processos de  desenvolupament i aprenentatge. Veiem que com a conseqüència d’alguns trets ja esmentats, una part important dels/les nostres alumnes i de les seves famílies, tenen serioses dificultats per imposar, mantenir o establir pautes saludables de conducta en aquests àmbits bàsics. Cal estar atents a això i vetllar per establir una bona comunicació que ens permeti orientar, establir uns protocols que possibilitin fer un seguiment eficaç i, també, poder comptar amb la col·laboració d’altres serveis del municipi (Serveis Socials, Mossos, policia local,.....). Es veurà d’incidir en els aspectes bàsics i de donar també, tractament prioritari a d’altres vinculats amb la vida escolar: minimització de l’absentisme, assistència, puntualitat, assistència a reunions organitzatives de seguiment i participació en activitats de centre,....

 

. Seguiment de la cura dels/les alumnes en tant a la organització i custòdia en temps no escolar. Es constata, de forma generalitzada,  la influència d’avis i el seu tarannà, la influència de creences allunyades de les expectatives de política educativa respecte als nivells considerats adequats. En altres casos,  fruit de la desorganització o poc temps real de dedicació dels adults de l’entorn familiar a l’alumnat, s’observa certa desprotecció o abandonament a les bastides que l’alumnat necessita pel seu desenvolupament bàsic. Observem que determinades situacions bàsiques i funcionals a la vida quotidiana de les famílies que podrien ser subjecte de convertir-se en contextos d’aprenentatge molt vàlids, es converteixen en situacions anodines ja que els adults al càrrec resolen les coses o, senzillament, s’obvien i no es tenen en compte, evitant que puguin constituir aprenentatges bàsics que hauran de ser entomats per l’escola (rutines, aprenentatges que d’antuvi ja venien fets en les èpoques primerenques de socialització com lligar-se les sabates o cordar-se, menjar un entrepà, doblegar un full o retallar...). L’atenció a aquestes qüestions bàsiques més el treball sistemàtic i compartit de les habilitats executives (atenció, regulació emocional, planificació, autoavaluació,...) serà prioritzat en el nostre projecte.

 

En general, pensem que aquestes consideracions han de servir-nos per situar-nos en “l’aquí i l’ara”, han de poder ser útils per establir lligams amb les famílies i, des de la força de la confiança i des de la voluntat de compartir objectius, ens han de dotar de recursos, organitzacions i tendències que puguin ser d’utilitat en la formació integral dels nostres alumnes.

 

            El treball que comencem a definir en aquest bloc del nostre projecte es realitzarà tenint en compte les característiques del nostre equip, la dotació de recursos humans que en cada moment el departament d’Educació vagi promovent i amb els recursos espacials i materials amb els que puguem comptar en cada moment.

 

            Cal saber que en aquests moments la dotació personal (equip de claustre del centre) es situa en 30  mestres (amb les persones que cobreixen jornades reduïdes), dels quals 8-7 pertanyen a Educació Infantil, i la resta a l’equip de primària i a les especialitats que des de la normativa es preveuen (EE, 2 mestres, Anglès, 2 mestres, EF 2 mestres). Aquests mestres (menys les jornades reduïdes), tenint en compte què el centre ha creat 3 llocs estructurals (2 per atenció a la diversitat –un a infantil i un a primària- i un per l’ impuls a la llengua estrangera) s’encarreguen de dur a endavant el projecte de Direcció.

Ens organitzem com a claustre, per repartir funcions i gestionar actuacions acords amb un projecte definit i compartit, des del treball de comissions i la definició de diferents llocs estructurals específics que ens ajuden a concretar línies, estratègies i accions concretes. De cara a la implementació del Projecte 2016-2020, pensem en anar definit tres llocs estructurals més: Educació Visual i Plàstica, Metodologies d’enfocament globalitzat i Lectura i biblioteca.

 

Cobreixen 25 hores lectives cadascun (atenció directa amb alumnes, entenent l’estona d’esbarjo com un període d’activitat educativa). Tal com anirem veient al llarg del Projecte es veurà de quina forma es prioritzen les atencions d’aquests mestres i com les organitza el centre per tal de poder donar millor resposta als reptes educatius que es planteja. De moment, per orientar la resposta, declarem que tenim “sisena hora” i, per tant, els nostres alumnes tenen una hora diària més en la seva jornada escolar al tenir el centre la qualificació de “màxima complexitat”.

 

            Haurem de tenir també en compte la col·laboració d’altres professionals externs al centre que de forma puntual o sis temàtica hi col·laboren:

         

                        .   Psicopedagog/a del’EAP

                        .   Serveis Socials de l’EAP (Departament d’Educació)

                        .  Serveis de l’ajuntament (Serveis socials, Educació, policia local i mossos d’esquadra, programes i activitats educatives..........).

            Cal fer esment en aquesta part del present document que totes les accions educatives que el centre realitza s’acomoden en els diferents espais amb que l’edifici compta i què, amb el temps, van variant-se en funció de les noves necessitats i de les prioritzacions que l’ajuntament faci pels seus edificis o el Departament d’Educació pugui autoritzar.

            L’espai específic de l’etapa infantil compta amb sis aules a la planta baixa, una sala per la psicomotricitat, una sala polivalent de mestres que s’utilitza com espai pel treball en petit grup i una zona de pati separada de la resta del jardí (el que utilitza primària). L’entrada i sortida al recinte escolar es realitza per un accés no compartit amb primària. En la mateixa planta baixa de l’edifici es troben el gimnàs, el vestíbul, el menjador general, els despatxos de direcció i secretaria i la sala de mestres.

El cicle inicial de primària es situa a les aules de la planta primera junt amb les dependències de música, aula d’anglès, aula digital, aules pel treball en grup reduït, biblioteca, ludoteca i aula d’experiències. En aquesta planta de l’edifici també trobem els despatxos per l’atenció de famílies (un despatx per cicle) i el treball de comissions i reunions de  treball de cicles, així com el despatx de l’AMPA i el servei de llibres socialitzats (Dins un espai a la biblioteca).

El cicle mitjà i superior de primària es situa en la planta segona on també trobem l’aula de dansa i expressió corporal i un magatzem de material.

            Menjador: Els nens de P-3 utilitzen un espai específic i exclusiu per poder atendre millor les seves necessitats i els/les alumnes de P-4 i P-5 utilitzen el menjador del centre.

            Algunes accions educatives es realitzen fora del centre (sortides educatives de coneixement de l’entorn natural i social del municipi, colònies, visites al teatre municipal i contacte amb espectacles culturals,......).

            El centre compta amb un ascensor i uns accessos adaptats.

 

QUÈ PRETENEM?

Prioritats generals

D’acord am les disposicions del Departament d’Educació  des de la perspectiva global del sistema educatiu, el Departament d’Educació considera aspectes prioritaris i el nostre centre assumeix, puntualitzant les característiques que en seran particulars:

 

·  L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives del centre. Fem nostre aquest postulat i tenim en compte que caldrà dotar de fortes organitzacions i criteris d’intervenció a aquesta voluntat ja que (com hem dit més amunt) l’ambient del barri i de les estones d’interacció lliure dels/les alumnes, està fortament “castellanitzada”.

Per tal de donar resposta a aquesta característica el centre decideix:

ü  Iniciar totes les comunicacions verbals o escrites que es produeixin al centre en català (AMPA, consergeria, mestres, monitors,....).

ü  Diferenciar la llengua d’ús per persones (mestre/a d’anglès que únicament parla en anglès), mestre/a de castellà i altres mestres que sempre parlen en català).

ü  Fomentar l’ús del català en les estones d’esbarjo o més lliures, tot incitant els/les alumnes a parlar català.

ü  Crear situacions d’aprenentatge dialògic continuat en contextos variats on la llengua vehicular sigui el català i es vetlli per la correcta utilització de la mateixa.

ü  Fer l’aprenentatge de les estructures comunes bàsiques en català.

 

·  L’escolarització inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament global del centre, les necessitats educatives de l’alumnat i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris.

La nostra forma de fer realitat aquest extrem es prioritzant l’atenció dels/les alumnes amb necessitats educatives específiques o especials, sempre que es pugui dins l’aula. Intentarem que l’acció dels especialistes d’educació especial, i de tots aquells reforços que es puguin dur a terme al centre, es faci doblant els mestre dins l’aula i vinculant els/les alumnes a l’activitat ordinària, malgrat tinguin un programa Individual adaptat que reculli el seu itinerari i objectius d’avaluació. Per optimitzar al màxim el recurs, es veurà de definir amb un màxim de detall les funcions i responsabilitats de cada mestre o responsable i poder així fer un seguiment acurat dels objectius, processos i indicadors d’avaluació dels PI i itineraris individualitzats (rutes NESE).

Per tal de poder organitzar-nos de la millor forma possible en principi i en general, les mestres d’Educació especial treballaran en situacions de gran grup o mig grup en hores lectives dedicades a activitats vinculades a l’àrea de matemàtiques i llengua (seguint el format que sigui: racons, experiències, projectes, sortides,.....) i els altres reforços es distribuiran acord als criteris consensuats que pretenen un repartiment ajustat i equilibrat. Per tal de fer realitat aquesta proposta, caldrà que els/les mestres es plantegin sempre activitats d’aprenentatge a les que puguin incloure’s tot els/les alumnes, sigui quin sigui el seu nivell d’arrencada, amb organitzacions que facin possible la cooperació entre iguals i l’establiment de les relacions d’ajuda (aprenentatge cooperatiu i situacions dialèctiques). La conversa i el tractament de l’expressió seran objectius prioritaris des de totes les accions educatives que es realitzen al llarg de la jornada escolar.

La organització de l’atenció a la diversitat en les situacions quotidianes (tinguin o no tinguin mestre de recolzament) des d’aquest enfocament, es detallarà més endavant en el present projecte, en l’apartat “Eix de programació”.

 

·  El desplegament de l’organització, objectius i continguts de les àrees, establint com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques: les comunicatives per comprendre i expressar la realitat; les metodològiques, per activar l’aprenentatge, evidenciar objectius i estratègies per resoldre en un marc de lideratge per l’aprenentatge; les personals, per al desenvolupament i l’afirmació de la identitat pròpia; i les específiques centrades en conviure i habitar el món. 

            El nostre centre, entroncant amb la tradició que des de fa uns anys du a la pràctica, obligat per la necessitat de donar resposta a la diversitat que atén, es planteja continuar treballant a nivell de conjunt de mestres,  d’acord amb el mètode de la pràctica reflexiva, planificant situacions  d’aprenentatge vinculades a l’assoliment d’objectius generals graduats i seqüenciats, en un tractament recorrent de l’itinerari educatiu per cada alumne. La planificació es farà en dos formats: Paper i digital.

En els fulls de planificació i concreció del tercer nivell tots els mestres fixaran les seves propostes, la seva relació amb objectius i competències bàsiques i, en el cas que sigui aconsellable, fixaran itineraris específics (com a resposta a l’atenció a la diversitat) on es pugui seguir i avaluar el progrés de cada alumne d’acord  amb els objectius i competències a assolir (Programes individualitzats).

 

·  L’assoliment per tot l’alumnat d’un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i situacions-problemes contextualitzades i d’autonomia en l’aprenentatge. El centre es planteja el partir de situacions que garanteixin el treball continuat d’aquestes habilitats bàsiques i, per això integra en el seu projecte accions concretes que puguin ser acceleradores del seu aprenentatge:

ü  Treball sistemàtic per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en l’etapa d’Educació Infantil a partir del treball accelerat des de P-3 amb el Nom Propi.

ü  Treball sistematitzat per l’assoliment de l’ortografia natural al cicle inicial i de l’arbitraria al mitjà i superior, en benefici de la producció de textos d’alta qualitat.

ü  Treball específic de l’expressió oral i la comprensió en l’articulació d’un conjunt d’accions definides en contextos de treball sistematitzats ( experiències, sessions de lectura modelada i conversa sobre la lectura, tallers de ràdio, Consell dels Infants, dansa i expressió corporal, sessions de confecció d’audiovisuals i activitat de teatre...). Progressiva introducció de l’anglès com a llengua d’ús per l’aprenentatge.

ü  Implementació del PAI ( Projecte d’activació de la intel·ligència) en tots els nivells educatius atenent al desenvolupament de pensaments (causal, aternatiu, de perspectiva, conseqüencial, i mitjans –fi), estratègies i fórmules de resolució i desenvolupament d’aspectes bàsics relacionats amb l’ordre, les seqüències, l’orientació, la categorització,...etc..

ü  Implementació del programa del Quinzet de Càlcul mental i Càlcul global en tots els nivells educatius.

ü   Indicació de dedicar una sessió de treball amb problemes de totes les dedicades al treball de l’àrea de matemàtiques.

ü  Per afavorir l’autonomia d’aprenentatges i el desenvolupament de les habilitats executives necessàries, insistim en la incorporació de metodologies actives, de participació dels alumnes en les activitats i contextos i en l’avaluació (lideratge per l’aprenentatge i consciència dels propis processos) i en la realització de projectes. També es farà un treball específic amb famílies per tal de poder arribar a compartir expectatives de formació amb respecte als seus fills/es (reunions de famílies delegades, xerrades i tertúlies així com participació directa en l’activitat de centre acadèmica i festiva i en l’avaluació.

ü  Tenir una sessió de tutoria i un programa d’educació emocional desplegat per donar resposta al es necessitats de resolució positiva de conflictes de l’alumnat

 

·  L’impuls d’un projecte educatiu plurilingüe en qual el català, com a eix vertebrador, s’articuli de manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües i les altres àrees  Amb la finalitat de millorar les capacitats expressives i comprensives dels/les nostres alumnes, i a partir del treball sistematitzat dels diferents llenguatges, lligarem l’activitat de treball dels mateixos a contextos definits i estructurats: Programa d’expressió-comprensió oral i de lectura, dansa i expressió corporal, programa d’experiències, eix de plàstica, Educació Emocional, ciències en anglès i “Art and craft”...Establim acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques.

 El centre realitzarà dues sessions en castellà per cada nivell educatiu a partir de l’etapa primària, iniciarà l’escriptura d’aquesta llengua en el nivell de segon i introduirà la llengua estrangera en el parvulari. De moment es pensa fer una introducció progressiva de l’anglès en una  àrea no lingüística en els cicles mitjà i superior. Es detallaran els desplegaments i criteris a seguir pels mateixos.

 

·  L’impuls de l’aprenentatge de les llengües estrangeres, avançant en experiències d’introducció de la llengua estrangera al parvulari i d’ús de la llengua estrangera en àrees no lingüístiques, segons el projecte educatiu del centre.

En el cas del nostre centre s’estableix una sessió (de moment i fins a l’aprovació del pla d’innovació específic) per cada nivell d’infantil amb la idea d’accelerar l’aprenentatge de la llengua estrangera i fer immersionar els/les alumnes, amb uns sons i estructures moltes vegades molt allunyats de les seves experiències.

En tots els nivells de primària s’imparteixen dues/tres sessions setmanals, garantint dues hores o alguns minuts més d’activitat en aquesta llengua. En un document específic detallarem quin són els criteris de desenvolupament.

 

·  La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TAC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees del currículum.

El nostre centre aposta per la utilització d’aquesta tecnologia de forma integrada en totes les àrees per realitzar les funcions de recerca d’informació, transmissió de la mateixa, treball amb hipertext (text no lineal), utilització de codis visuals i activitats individuals o en xarxa amb format interactiu,.......i, per tant, en tots els nivells educatius es garantirà la utilització dels ordinadors i recursos en una o altra mesura per poder anar desenvolupant de forma progressiva les capacitats i competències  bàsiques que inclou el seu ús. Es detallaran en un document específic.

En un intent d’anar treballant de forma globalitzada i de prioritzar els aspectes de convivència, millora de la mateixa i establiment de relacions interpersonals adequades i, per tal de donar un caire al present document que pugui ressaltar aquesta característica de forma inequívoca, podríem establir més detalladament els següents objectius-tendència que compartiríem amb les propostes del Departament tot concretant-les en els eixos que passarem a definir: 

·  La integració en els processos d’ensenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducació, la ciutadania, la convivència (en relació a aquests primers continguts el centre aposta per l’establiment d’activitats extraescolars que col·laborin en la millora de la relació amb les famílies, en compartir el temps d’oci entre integrants d’un mateix nucli familiar malgrat pertanyin a generacions diferents, en donar formació i informació per poder participar de forma responsable i representant la identitat de pertànyer a un municipi i un projecte,....a través de la colla gegantera del nostre Centre i de les activitats que integra: taller de timbals, de gralles, de balls de gegants.......En aquesta activitat s’obren possibilitats de  treball amb pares, mares i fills/es, es fa possible una interacció entre nivells educatius diferents –escoles bressol, parvulari, primària i secundària-,....etc.) , l’educació ambiental (programa de selecció de residus, treball a l’hort,....), la salut (programa de salut buco-dental, alimentació,....) la comunicació audiovisual, l’accés a la informació i el gust per la lectura així com l’expressió corporal –dansa- i plàstica).

·  La coordinació entre el professorat de parvulari i primària i el de primària i secundària per afavorir la coherència del procés educatiu i la millora dels aprenentatges dels alumnes.

. La cohesió i l’equitat entre els membres de la comunitat educativa

COM ENS ORGANITZEM?

            Definició dels nostres eixos i prioritzacions en les sisenes hores:

El projecte Educatiu de parvulari i el de l’etapa primària, s’orientarà des de la priorització dels “eixos” de treball que podem concretar en sub-objectius o mitjans per assolir millor nivells competencials en relació a l’objectiu de la Millora dels resultats que consta en la nostra planificació estratègica i Acords de Coresponsabilitat i en el Projecte de Direcció que concreta per quatre anys estratègies i activitats que hauran d’avaluar-se:

            . Desenvolupament de les competències discursives i comunicatives (incloent-hi en aquestes tot allò que, a nivell no verbal – expressió corporal- i verbal, tindria a veure amb la vinculació i “entesa” emocional). DANSA, EXPERIMENTS, TEATRE I AUDIOVISUALS- aula multimèdia-.

            . Creació d’ambients de treball adequats (tranquils, amb un ritme que permeti la comunicació de millor qualitat i el treball simultani de diferents grups  a l’aula així com  la creació i convivència de contextos d’aprenentatge rics, variats i no mecànics).

El treball d’aquests dos grans blocs es fa dins l’eix de treball que hem anomenat EDUCACIÓ EMOCIONAL I DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNICACIÓ ILA RELACIÓ (Convivència i èxit escolar. Document específic)

            . Creació de contextos de treball que potenciïn l’experimentació i la vivència de situacions enriquidores i generadores d’aprenentatge.

El treball d’aquest bloc està definit en documents específics que es poden integrar sota l’epígraf: METODOLOGIES GLOBALS, VIVENCIALS I GENERADORES D’EXPERIÈNCIES i, tenint en compte de encabir-hi diferents activitats i metodologies de realització en els respectius desenvolupaments curriculars d’àrees, revisats des de la perspectiva de l’assoliment de les Competències bàsiques en contextos propers i motivadors (Experiències, Cultura Popular, Expressió Corporal, Hort, Teatre,...).

            . Vinculació del professorat al Projecte a partir d’una organització que l’empoderi i el faci autònom en la gestió. Organització de Comissions de treball que desenvolupin projectes i actuacions desenvolupades en plans Anuals avaluables cada curs. Les comissions abasten: Festes, Experiments, hort i estació meterològica, Famílies, Recursos Humans i Documentació, Pla TIC-TAC-TOC, Biblioteca i pla lector amb Consell D’Infants. Es creen d’altres segons necessitats (Enguany Infantil)

            . Dinamització i multiplicació del tracte i comunicació amb les famílies per realitzar escola de pares en els aspectes bàsics d’alimentació, higiene i descans així com d’altres que puguin ajudar-nos a compartir al màxim el procés educatiu del/les nens i nenes (organització del temps de lleure i de l’activitat extraescolar, de la lectiva, de l’avaluació i del compromís amb el procés educatiu dels fills i filles).

El treball d’aquest bloc es una prioritat al centre que es planifica i avalua en relació a la PARTICIPACIÓ, IMPLICACIÓ I RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES. Per aconseguir un treball seriós en aquest àmbit es realitza un PLA D’ACOLLIDA A LES FAMÍLIES i un desenvolupament d’un objectiu de centre en planificació estratègica

 

 El detall dels diferents aspectes organitzatius i funcionals es trobarà en el document: Normes d’organització i Funcionament del Centre (NOFC)  i en les seves actualitzacions.

 

 

Aquests eixos s’hauran de tenir presents en l’organització general i en els diferents Projectes de Direcció (2012-2016 en l’actualitat i posterior 2016-2020)  que, sota les directrius de la planificació estratègica i en estreta col·laboració amb el Departament (Plans d’Autonomia i ACDE), s’aniran concretant desenvolupant, avaluant i revisant.

 

Entenem que la planificació i reflexió sobre la nostra pràctica haurà de ser un “motor” que ens condueixi a la millora de la qualitat i el servei que donem, en un procés creatiu que ens obligui a “reinventar” cada situació d’ensenyament-aprenentatge amb la finalitat d’obtenir millors resultats.

 

Avaluarem  i compartirem el resultat de totes les accions planificades al llarg de cada curs rendint comptes en diferents contextos de gestió:

      Al propi claustre al llarg del curs per anar reajustant accions i en sessió final per mostrar resultats del conjunt d’expectatives del Curs, abans de rendir comptes al Departament

      A la Administració Educativa amb motiu de l’elaboració i defensa dels resultats assolits en el marc de l’acord de coresponsabilitat

      Al Consell Escolar com a òrgan representatiu de la comunitat educativa

 

 

 

 

https://youtu.be/nv_XM8K7NIk

 

Aquest Document ha estat revisat en data....................i presentat al Consell Escolar.

 

 

                                                                       Dolors Oliver Agüera

Directora